Los lunes al sol

FITXA TÈCNICA:

Direcció: Fernando León de Araona.
Guió: Fernando León de Araona e Ignacio del Moral.Elías Querejeta Producciones Cinematográficas S.L., Antena 3 Televisión, Vía Digital, Televisión de Galicia (TVG) S.A., Sogepaq, Eyescreen S.r.l., Mediapro, Quo Vadis Cinéma.
Producció: Elías Quejereta y Jaume Roures.
Duració:1 h 53 min.
Nacionalitat: España
Any de Producció: 2002.Repartiment:Javier Bardem (Santa), Luis Tosar (José), José Angel Egido (Lino), Nieve de Medina (Ana), Enrique Villén (Reina), Celso Bugallo (Amador) Joaquin Climent (Rico), Aida Folch (Nata), Serge Riaboukine (Sergei), Laura Domínguez (Ángela), Pepo Oliva (Samuel), Fernando Tejero (Lázaro), Andrés Lima (Abogado).

Localització: Gijón, Oviedo, Astúrias, Vigo, Pontevedra.

Direcció artística: PedroEsteban.

Vestuari: Maiky Marin.

So: Pierre Lorrain.

Maquillatje: Carlos Hernandez.
Sinopsis: Situada en una ciutat del nord d'Espanya la pel·lícula explica la vida quotidiana d'un grup de treballadors que afronten la desocupació amb malestar, por, desesperança i frustració. Cadascun dels personatges afronta aquesta nova situació amb estratègies i recursos diferents: Santa (personatgeinterpretat per Javier Bardem) intenta mantenir una posició crítica i tracta de "menjar-se el món", encara que tot està en contra seva; José (Luís Tosar) viu amb vergonya la seva sensació de dependència de la seva esposa, i el caràcter li va canviant, tornant-se més introvertit; Lino (José Ángel Egido) oculta la seva edat, tractant d'aparentar una imatge més juvenil per trobar ocupació, però laseva por, ansietat i inseguretat són evidents; Amador (Celso Bugallo) és la imatge de l'home que s'ha aïllat, que ha deixat ja de lluitar i que no suporta que la seva dona li hagi abandonat. Cada personatge ens mostra diferents facetes de les dificultats dels homes en l'atur i en situacions de precarietat laboral.

RECONVERSIÓ INDUSTRIAL:

La reconversió industrial fou un procés iniciat aEspanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigües, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Aquestes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials encontra seu.
L'objectiu de la política de reconversió és adaptar aquestes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments.
Responent al plantejament general marcat per l'OCDE a partir de 1975 per a la seva aplicació a les economies dels països industrialitzats, pretenia ser un tractament de xoc intensiu i a curt termini, que reformés les indústries mésafectades per la crisi per garantir la seva competitivitat. Es va intentar ajustar l'oferta a la demanda mitjançant l'eliminació de l'excés de capacitat, tancant instal·lacions i ajustant les plantilles laborals amb tot tipus de mesures (regulació d'ocupació temporal, acomiadaments definitius, prejubilació, etc.).De cara a la producció futura, les unitats industrials que es mantinguessin hauriend'adaptar-se al nou cicle tecnològic i al mercat, reorientant-se en productes de major demanda, sense intentar competir en els sectors madurs, tant pesats (siderúrgia, construcció naval, mineria) com a lleugers (tèxtil), amb els menors costos laborals dels nous països industrialitzats; i aplicant nous sistemes d'organització i gestió.
Els sectors més afectats van ser el siderometal·lúrgic, construcciónaval, tèxtil i calçat, línia blanca d'electrodomèstics, i les empreses General Elèctrica Espanyola, Westinghouse, Asturiana de Zinc, Talbot i Standar Elèctrica.
En el cas d'Espanya el procés de reconversió industrial significaria el desmantellament de bona part de la indústria pesada més obsoleta que s'havia anat construint des de l'autarquia dels primers anys del franquisme entorn del INI,...