Magno

Aproximació al cas

En l’última dècada la indústria tèxtil i de confecció s’ha caracteritzat per un creixement continu de les empreses del sector, gràcies a la internacionalització de les activitats. Aquesta tendència ha donat lloc a processos d’integració vertical, amb l’objectiu de mantenir el control sobre les funcions d’aprovisionament i distribució.

Com a resultat del que hem ditanteriorment, els grans grups empresarials han considerat necessari el desenvolupament de sistemes de gestió que garanteixin un nivell de servei adequat al client. El cas que es presenta permet de reflexionar sobre les decisions de l’empresa relatives al servei prestat al client, i també sobre les alternatives estratègiques per al disseny i el desenvolupament dels canals més adequats per a accedir almercat. S’ha de reflexionar sobre els avantatges i inconvenients dels sistemas verticals de distribució integrats, enfront dels sistemes contractuals i l’externalització funcional.

Evolució de la companyia i característiques de la indústria tèxtil

Mango és una empresa multinacional dedicada al disseny, la fabricació i la comercialització de peces de vestir i complements per a la dona. El seuconcepte de negoci es basa a aconseguir un producte de qualitat, amb disseny propi i a
un preu assequible. Es pot dir que no és una empresa que ven només moda, sinó tot un estil de vida. Així, s’adreça a una dona adulta, moderna i que se sent atractiva. Aquest concepte es veu potenciat per la filosofia que intenta de transmetre a tots els empleats, basada a crear un clima de confiança i diàleg,fomentar el treball en equip i aprofitar els errors per a aprendre contínuament.


L’empresa neix l’any 1984 amb l’obertura de la primera botiga Mango al passeig de Gràcia de Barcelona. Un any després disposa de cinc botigues a la Ciutat Comtal i inicia l’expansió nacional. L’any 1988 disposa d’una xarxa de tretze botigues, cosa que atorga confiança i garantia al seu sòlid projecte dedesenvolupament. Això no obstant, s’adonen que això exigeix millorar la gestió empresarial, aplicant els sistemes just a temps (just in time) a les funcions de producció,
logística i distribució, per a aconseguir ajustar l’oferta a la demanda del mercat. Això exigeix igualment una comunicació contínua entre el centre logístic i els establiments del grup. A més, permet de conèixer la demanda i lesnecessitats d’aprovisionament de cada botiga, amb la qual cosa respon ràpidament a les necessitats del consumidor. Aquest sistema aconsegueix reduir d’una manera important els costos d’emmagatzematge i el manteniment d’inventaris, sense que el servei ofert a les botigues es vegi afectat.

Amb aquesta trajectòria, abans de complir una dècada Mango inaugura la botiga número noranta-nou a Espanya i iniciael desenvolupament internacional, en obrir dues botigues al país veí, Portugal. L’esforç dut a terme per tota l’organització continua donant els seus fruits i el 1997 les vendes generades a l’estranger són superiors a les aconseguides en l’àmbit nacional. Un any després, es converteix en la segona empresa exportadora del sector tèxtil espanyol i el 2001 el volum de negoci generat a l’estranger varepresentar el 68% de l’activitat total. Però per a valorar aquesta trajectòria, hem de comprendre el context de la indústria tèxtil i de confecció en què es desenvolupa. Aquest context es va caracteritzar per un procés de reconversió durant la segona meitat de la dècada dels noranta, que va originar la desaparició de més de sis-centes empreses. Això no obstant, i malgrat que la producció d’aquestsector al nostre país és un terç de la producció italiana, la dècada dels noranta també es va caracteritzar pel suport que l’Administració va atorgar al sector i pel desenvolupament experimentat per grups empresarials, que van fer de la moda un sector competitiu en l’àmbit mundial. A això s’hi uneixen també els canvis socioculturals en la població, que van fer que ens preocupéssim més per la...