Mal De Llengües

capitol 1 : fa una diferenciacio entre els judicis de fet ( els cientifics ) que no es poden contradir , és a dir , que no hi ha otra possibilat , per eixemple : ahir va ploure . es un fet que no éspot cambiar ; y els judicis de valor ( al qui le dona més importancia amb el tema tractat ) que poden ser positius o negatius , permeten conèixer interiorment a la persona.
No tenen trascendenciaètica els judicis de valor si se realitcen a una persona , el problema es troba quan es fa un prejudici de caràcter negatiu cap a una cultura , llengua , poble ... frut de la ignorància i el racismeaplicat a les llengües .
Aquest prejudicis linguistics venen des de l'antiguitat amb la creència de que només era bona la llengua robada als Deus.
Poc a poc ens contarà fets historicolinguistics , ambla diferenciacio fins a la actualitat de les llengues femenines i aspres , de les llengues fortes ( major predomini i tendeixen a anular les ffebles ( llengues minoritàries )
conflictes linguisticsper tal de demostrar una major influencia cultural duna llengua respecte a altra ( español -frances )
-diferencia entre llengua facil i dificil ( les persones "dificil" ,generalment monolingues esmostren negatius a adprendre un altra , escusant la dificultat que li genera.
-llengues suaus i aspras , relaciona amb el to de les cordes vocals.
-per últim el nivel de parlada en quant a la població, si se parla més o menys comparat amb les diferents llengÑües.
Nos presenta el probblema entre llengua i dialecte.
El dialecte com a diferents valors , històric (castella , valencia , francesprovenen de la llengua llatina )
el dialecte com a varietat duna llengua .
NINGU DIALECTE ES MILLOR QUE LALTRE I A LINREVES.
com tuson diu , lo que perjudica als tèrmins llengua / dialecte son laimposicio duna llengua com a llengua oficial del estat , discriminant les demés i atravesant fronteres politiques.
A continuacio posa el eixemple de la llengua rusa, considerat per un gramatic sovietic...