Mal de llengües. a l'entorn dels prejudicis lingüístics. jesús tuson

ESTRUCTURA DEL LLIBRE:

CAPÍTOL 1: "BAIXA, GALILEU!"

Un judici de fet es aquell que es pot comprovar des del punt de vista científic (judici científic) i que aquesta comprovació es considerada vàlida per a la comunitat de científics o que simplement hi ha garanties de vericitat de que aquell fet es va produir. Un exemple que posa Tuson per a entendre aquests judicis de fet és el clima: sialgú diu que "el dia 17 de novembre de 1986 va ploure a Sant Genís

dels Agudells" fa un judici de valor comprovable si es consulten els arxius del servei meteorològic. Peró el problema ve quan parlem de judicis de valor, aquests poden bastir-se o no sobre un concens, pero són projeccions de qui els fa, part de l'autoretrat de cada persona i donen indicis sobre gustos personals, educaciórebuda... els judicis de valor poden ser positius o negatius.

El problema dels judicis de valor tampoc té trascendència ètica si les opinions impliquen una cosa o una persona, però quan aquests judicis esclaten amb gent per mig: valoració d'un poble, les seves accions i les seves característiques, i a sobre són negatius es quan apareix el problema."Les classificacions ens deslliuren del coneixementveritable i són, donç, una taxonomia de la ignorància: són el resultat de la frustració de les nostres expectatives".

Els prejudicis lingüístics, segons Tuson, són una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants, i en conseqüència, el fet de considerar una llengua més apte que una altra pot produir la mort de moltes llengües; pot ser imposada i convertir-se en"instrument de silenci".

Els prejudicis lingüístics són una desviació de la racionalitat que tenen la forma de judicis de valor emesos sobre una llengua o els parlants d'aquesta. Aquests prejudicis els podem classificar en subclases i afecten a les llengües i als parlants, perque els parlants utilitzen una llengua que els hi és poc o gens coneguda, o perquè parlen una varietat de la llengua que no esaquella en què es troba instal.lat el qui perjudica.

Al final del capítol trobam l'explicació del títol, El que l'autor pretén dir en el títol es que tot hi haver superat la teoria geocèntrica de Galileu, encara existeix en tots nosaltres un sentiment egocentrista;

nosaltres encara ens sentim el centre del món en molts aspectes, com ara, la pròpia llengua, història i cultura.

CAPÍTOL 2:"LES VELLES PETJADES DE L'ETNOLATRIA".

Tots tenim una tendéncia envers els prejudicis lingüístics, aquesta tendència existeix des de sempre. Ja les reflexions clàssiques, al principi es creia que les paraules que designaven les coses tenien orígen diví i sols una paraula designava un objecte, però van aparéixer els poetes que

"desfiguraven" les paraules donant-li's significats diferents;aquesta desfiguració va promoure l'educació lingüística, fins arribar a la conclusió que les paraules eren rètols convencionals.

Els primers gramàtics definiren el grammaticus com aquella persona que posseïa la ciència per ensenyar a parlar correctament i per ensinistrar els alumnes en les tasques d'interpretació dels poetes. El prejudici que s'ha viscut llargament en el món Occidental és elde creure que només era bona la llengua robada als Déus, o llengua literària, sense advertir que la llengua té la funció bàsica de facilitar la comunicació i que, con deia Sapir "quan es tracta de la forma lingüística, Plató passeja juntament amb el porcater macedoni i Confuci amb el caçador de cranis d'Assam".

La introducció del terme: "llengua vulgar" és un exemple clar de prejudici. Durantl'humanisme, la llengua era reputada valuosa si desvetllava l'interés dels gramàtics, però el que va passar va ser que les "llengües vulgars" van desvetllar l'amor dels gramàtics.

Fins a l'actualitat, un del prejudicis més freqüents és la classificació de les llengues segons siguins "aspres" o "femenines"; aquesta classificació sorgí de Dante i el seu projecte ambiciós de trobar, entre les...