manu

SEUDÒNIM: Llenya al foc!

QUÈ ÉS EDUCAR?
Què és educar? Aquesta gran pregunta s’obri al llibre de “El valor de educar”,
on F. Savater descriu moltes possibles definicions, i molt bones, peròpersonalment pense que no n'hi ha una concreta. L’educació és molt important
per a nosaltres, tant des de que som menuts fins que envellim, la qual cosa
m’ha portat a la següent pregunta: L’ensenyançapot ser autònoma? És a dir, si
ens abastem nosaltres mateixos per a aprendre tot el què vulguem. Seria un
propòsit impossible o factible per a tot aquell que s’ho proposara sèriament?

A molts vosvindrà a la ment la pregunta: "Aleshores per què hi ha
professors?". A l’època on no n'hi havia, la gent aprenia a costa dels demés. Hi
ha que tindre en compte que la societat també ensenya. Elsxiquets aprenien
del dia a dia, els seus pares o avis els ensenyaven coses per a la vida, els
joves amb coneixements ja adquirits podien ensenyar noves coses als majors,
o siga que hi existia unaprenentatge mutu. Per tant, s’aprenia pel propi compte
però, qui ens ensenya a aprendre? Moltes vegades els professors no han estat
molt ben considerats, o siga que no es valora, almenys com s’hauriade valorar
des del meu punt de vista, el treball que fan dia a dia per a dur endavant a les
noves generacions. Però jo dircrepe, ja que des de menut he anat al col·legi i
després al institut onm’han ensenyat molt. No obstant això, tothom té el què es
diu, capacitat d’aprendre, i amb això podríem anar tirant però aplegaria un
moment en què les coses es compliquen, en què necessitem de gentqualificada per a aprendre’n de noves, i és ací on intervé el paper de l’educació
i la instrucció als alumnes, és ací on hi ha que fer-los veure a aquella gent que
infravalora als professors de quèsense ells no tindríem l’educació que ens
mereixem i que, per tant, estem ben agraïts.

En síntesi, sí que podríem anar aprenent pel nostre compte gràcies a la nostra
capacitat per a fer-ho, però...