Manual De Buenas Prácticas Docentes, Como Enseñar A Los Que No Quieren

RECULL DE BONES PRÀCTIQUES A L'AULA

basat en el llibre:

Cómo dar clase a los que no quieren,

De Vaello Orts, Juan (2007)

Per: Jose Luis Ribas

Índex

Introducció
Les bones pràctiques
Conclusió
Bibliografia

Introducció

El secreto de enseñar no es tanto transmitir conocimiento como contagiar
ganas, especialmente a los que no las tienen. Juan Vaello Orts.El arte supremo del maestro consiste en despertar el goce de la expresión creativa y del conocimiento. Albert Einstein.

La tasca del professor, ja de per si difícil, es veu entorpida avui dia per la presència d'alumnes poc interessats en allò que vol ensenyar. A la pregunta de si és culpa del professor o culpa dels alumnes, un professor responsable no ha de deixar de plantejar-se què pot ferell per millorar l'interès dels alumnes i per aprendre a gestionar l'aula, sigui l'espai, el rol que ell té amb els alumnes i el rols que aquests tenen amb el seu aprenentatge.

El present “Manual de bones pràctiques” intenta ser una guia eminentment pragmàtica que m'ajudi durant les pràctiques i que pugui ajudar qualsevol mestre a dur a terme la seva tasca diària: servir de pont entre elsalumnes i allò que poden saber, o saber fer.

Les bones pràctiques

La primera idea que debe adquirir un niño para ser activamente disciplinado es la diferencia entre el bien y el mal; y la tarea del maestro consiste en ver que el niño no confunda el bien con la inmovilidad ni el mal con la actividad. (Maria Montessori).

Per començar, l'autor vol desmuntar dos mites, que considera infundats:-que l'alumne està dispost a aprendre.
-que el professor està preparat per gestionar l'aula.

Vaello defèn la preparació dels professors i la pràctica de procediments per tal de millorar-ne l'efectivitat. Segons ell, el tipus de professor ideal és un docent que, a més de tenir coneixements sòlids de la seva matèria, reflexiona sobre els factors personals dels seus alumnes, prepara els“ingredients” didàctics que li permetin aconseguir millors resultats a tots els nivells i adapta el seu enfocament didàctic a la situació real. En ser un enfocament educatiu centrat en l'alumne, el professor s'ha d'adaptar a aquest i no a l'inrevés.

A l'ensenyament obligatori es parteix d'una situació per se conflictiva: l'obligatorietat. És deure del professor convertir aquesta obligatorietat en una cosamés agradable i tractar, alhora, de transmetre valors i inclouré continguts socioemocionals, a part dels purament acadèmics (que siguin bons ciutadans i bons estudiants). Davant una diversitat de coneixements, capacitats i actituds, el professor ha de tractar de fer entrar a tots els alumnes al nivell de la classe, en especial a aquells que no volen (QNQ, en el llibre), comprenent les seves raonsi tractant d'encarrilar-los.

Aquest llibre està plantejat d'una manera molt pragmàtica, perquè es pugui utilitzar com a guia pràctica per saber, d'una manera ràpida, com actuar en una determinada situació.

Per fer-ho més senzill, introdueix cada tema amb tres qüestions que ajuden a abordar la qüestió:
-què fer?
-Per què?
-Com?

Actitud favorable

Què fer: canviar l'actitudnegativa dels alumnes i, el professor mateix, adoptar una actitud positiva, veient els problemes com a repte professional
Per què: perquè és el punt de partida de qualsevol èxit i perquè l'actitud positiva del professor és vital per al canvi dels alumnes (és un model).
Com fer-ho: preparant-se mentalment, treballant a diari l'actitud dels alumnes i aplicant tècniques socioemocionals.

Està provatque el rendiment depen més de l'actitud que de les capacitats intel·lectuals, per tant és més important o vital tractar de canviar l'actitud de l'alumnat abans de tractar d'ensenyar-lis conceptes acadèmics.

L'actitud depen de tres components: cognitiu (creences i expectatives), afectiu (sentiments i sensacions), conductiu (actuacions).

El professor ha de tractar de motivar l'actitud...