Marín i tresserras
Páginas: 3 (531 palabras)
Publicado: 1 de julio de 2011
MARÍN, Enric i TRESSERRAS, Joan Manuel: Cultura de masses i postmodernitat, Edicions 3 i 4, València 1994, 251pàgines. Pròleg de Josep Lluís Gómez Mompart.
A Cultura de masses ipostmodernitat (Elogi i crítica de la comunicació contemporània), Enric Marín i Joan Manuel Tresserras, mitjançant un llenguatge directe i assagista, fan que aquesta obra s’allunyi de la parla academicistai rigorosa. Fent servir les paraules de Gómez Mompart, . És evident la lluita interna entre el científic amb la seva vocació de coneixement i el polític sempre volent transformar el món pel seu“compromís” moral.
El llibre es divideix en tres parts: els conceptes, la història, i la crítica.
A la primera part es fa un desglossament dels principals conceptes teòrics sobre lacultura de masses i la indústria cultural que els autors van exposar en una obra anterior, El regne del subjecte (1987). En la primera part de l’obra a ressenyar fan un repàs a totes les posturesestablertes dins de la polèmica cultura de masses, fins i tot fent una correcció cap a una posició menys crítica envers la seva obra anterior. Aposten per veure el costat democràtic de la nova culturade masses. Citant als autors,
La segona part fa un repàs històric des dels orígens de la societat de masses, el pas de la cultura popular a la cultura de masses, el caràctercontradictori i complex de les noves formes culturals, i la pervivència de formes culturals tradicionals que s’han adaptat a les noves i conviuen amb elles i que s’han valgut dels mitjans de comunicació. Enaquest apartat, ens plantejen la dificultat d´ entendre les noves formes culturals per part del estudiosos que es troben massa implicats per a fer una anàlisi des de la distància i amb certes garanties. Amés, hi ha certes expressions culturals populars que conviuen dins de la nova cultura.
En la tercera i darrera part,els autors fan una crítica dels discursos apocalíptics de la...
A Cultura de masses ipostmodernitat (Elogi i crítica de la comunicació contemporània), Enric Marín i Joan Manuel Tresserras, mitjançant un llenguatge directe i assagista, fan que aquesta obra s’allunyi de la parla academicistai rigorosa. Fent servir les paraules de Gómez Mompart, . És evident la lluita interna entre el científic amb la seva vocació de coneixement i el polític sempre volent transformar el món pel seu“compromís” moral.
El llibre es divideix en tres parts: els conceptes, la història, i la crítica.
A la primera part es fa un desglossament dels principals conceptes teòrics sobre lacultura de masses i la indústria cultural que els autors van exposar en una obra anterior, El regne del subjecte (1987). En la primera part de l’obra a ressenyar fan un repàs a totes les posturesestablertes dins de la polèmica cultura de masses, fins i tot fent una correcció cap a una posició menys crítica envers la seva obra anterior. Aposten per veure el costat democràtic de la nova culturade masses. Citant als autors,
La segona part fa un repàs històric des dels orígens de la societat de masses, el pas de la cultura popular a la cultura de masses, el caràctercontradictori i complex de les noves formes culturals, i la pervivència de formes culturals tradicionals que s’han adaptat a les noves i conviuen amb elles i que s’han valgut dels mitjans de comunicació. Enaquest apartat, ens plantejen la dificultat d´ entendre les noves formes culturals per part del estudiosos que es troben massa implicats per a fer una anàlisi des de la distància i amb certes garanties. Amés, hi ha certes expressions culturals populars que conviuen dins de la nova cultura.
En la tercera i darrera part,els autors fan una crítica dels discursos apocalíptics de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.