Mar I Cel, Àngel Guimerà

Comenteu l' escena 3 de l'Acte I de Mar i cel d'Àngel Guimerà

A continuació comentarem un fragment (escena tercera del primer acte) de l’obra Mar i cel(1888) del dramaturg, poeta i polític ÀngelGuimerà (Santa Cruz de Tenerife,1845-Barcelona,1924) figura fonamental de la Renaixença que va renovar la poesia catalana destacant com a dramaturg. Es tracta d’un drama històric (tragèdia romàntica)tot i que Guimerà ja avança aspectes realistes. Tanmateix integra nous corrents estètics europeus com el realisme o el simbolisme davant l’endarreriment de la literatura catalana.
Mar i cel narra lahistòria de dos enamorats que han de lluitar per complaure el seu desig. Els personatges inadaptats es troben davant unes diferències religioses que l’amor supera trencant les barreres socials que elsoprimeixen. Així doncs, un pirata musulmà i una cristiana trobaran en el més enllà el seu lloc, un lloc irreal, on el mar i el cel fingeixen tocar-se, l’abisme de l’horitzó. Paral·lelament trobemdiverses accions que avancen volent ofegar l’acció principal: l’obsessió catòlica del pare, el motí dels pirates...
En aquest fragment trobem la idea central d’adversitat entre les dues cultures queconviuen en l’escena: els cristians, raptats; i els musulmans, corsaris caçadors de carn cristiana. Al final del text se’ns presenta el primer contacte entre els dos futurs enamorats: el nom en comú dela mare de Saïd, assassinada en l’expulsió morisca del s. XVII i el nom de la presonera, Blanca.
Podríem dividir el fragment en 2 part que independentment ens mostren els dos móns que tenim enescena.
Trobem els personatges de Saïd (personatge principal), l’arriax de la nau, un pirata sanguinari, una fera del mar; Blanca (personatge principal), una dona pura destinada al convent i la fe, a seruna esclava del Senyor; i finalment, Carles (personatge secundari), el pare de Blanca, Espanyol i catòlic durà a sa filla pel camí de l’amargura “sagrada” privant-li la llibertat. Es cita el pirata...