mar i cel

MAR Y CEL

ANGEL GUIMERA

Mar y Cel
TRAGEDIA EN TRES ACTES Y EN VERS

Estrenada en lo TEATRE CATALÁ, ROMEA, la vetlla del
7 de Febrer de 1888

QUINTA EDICIÓ

BARCELONA
IMPREMPTA LA RENAIXENSA

1903

REPARTIMENT
PERSONATJES
———————————————
BLANCA
SAID
CARLES
FERRAN
JOANOT
HASSEN
MALEK
OSMAN
MAHOMET
GUILLEM
ROCH

ACTORS
———————————————
D.ª MERCÉ ABELLA.
D. TEODORBONAPLATA.
» JAUME MARTÍ.
» JOAN ISERN.
» JAUME VIRGILI.
» ERNEST FERNANDEZ.
» LLUIS MUNS.
» MODEST ARENYAS.
» MATEU MARQUÉS.
» RAMON VALLS.
» N. N.

CORSARIS, MARINERS, SOLDATS, ETC.

Any 1630
Esquerra y dreta: las del actor

Acte primer
Cambra d'un vaixell de corsaris algerins. Lo pal major atravessa la escena. Al fons, á la dreta, la
porta de un camarot; al fons, á laesquerra, la escala que conduheix á la cuberta, veyentse després
del últim grahó, per entre las cordas, lo cel. A la dreta de la escena una finestra per hont guayta un
canó, descubrintse per ella'l mar y'l cel. A la esquerra la llitera de Said. Devant del pal major entre la
porta del camarot y la porta de la escala, caixas y sachs; sobre d'ells un gros fanal apagat. Per la
escena una taula ytamborets: penjant dels murs armas, cadenas ab grapas, eynas d'abordatje, etc. Es
al cayent de la tarde.
ESCENA PRIMERA
SAID dormit en la llitera. HASSEN dret al seu costat, JOANOT assentat, recolzat en la taula,
MAHOMET assentat á terra netejant armas que las dona á OSMAN pera que las penji per las parets
y del pal major.
MAHOMET
 Té, pénjala. Ja está.
(Dona á Osman una arma que acaba denetejar.)
OSMAN
  Dom. Mes la fulla...
(Tornantla á Mahomet.)
MAHOMET
 A veure? Es sanch de l'altra nit.
(Li torna á donar.)
OSMAN, á Joanot que s'ha sorprès com si'l despertessin.
  Apártat.
MAHOMET
 Combats prou ne tindrém que la netejin:
la sanch ab sanch se treu.
OSMAN, mirant de pas per la finestra.
  Damunt las onas
llisquém com á dofins: la tramontana
bufa de bó; no sents? Si gayredura
dins d'Alger avans de cuatre días.
MAHOMET
 Aixó si ho vol l'arraix. Té, ves.
(Li dona una altra arma.)
OSMAN
  Encara
no'n te prou ab la presa de Mallorca?
Dom. Galeots com aquell que pochs se'n vénen!
MAHOMET

 Que't cansa'l trevallar? Presa doblada
millor sería.
HASSEN, qual impaciencia s'haurà marcat.
  Que Said reposa!
Si'l desperteu de cap á mar vos tiro.
OSMAN, àMahomet.
 Parla baix.
(Segueixen conversant los dos.)
HASSEN
  (Malehits!)
JOANOT, ab fonda tristesa.
  (Si la meva ánima
com la seva's tornés!... Ells son ditxosos,
y jo ho fora oblidant. Mes com s'oblida?)
OSMAN
 Hassen
HASSEN
  Qué vols?
OSMAN
  Encara donchs te febre?
MAHOMET
 Y tal si'n deu tenir.
HASSEN, sempre reganyós.
  No; ja es passada;
mes li convé'l repós.
OSMAN
  Y laferida?
HASSEN
 Per sort no va ser res.
MAHOMET
  Mes com...
HASSEN, satisfet.
  Jo hi era.
Lo meu lloch ja'l sabeu: tot just ressona
dintre la nau'l com del abordatje
poso má á la destral, y apa, á seguirlo,
com mastí vigilant tresca que tresca.
Saltá'l primer á la enemiga fusta,
jo al darrera. Ja hi soch: tot d'una un ferro
l'amenassa traydor, roda pels ayres
ma destral, ferma alpuny, xiulant s'acota,

y esberlada pel mitj com una cindria,
caygué una testa desviant una arma.
Veyéu, donchs, la ferida si es lleugera:
al bras y... res: feta d'un mort al caure.
OSMAN
 Si Ismul no hagués finat! Ell l'entenía
l'art de curar.
HASSEN
  Oh, qui com ell!
MAHOMET, rihent.
  Que curi
taurons.
OSMAN
  D'ell una bala'n feu dos trossos.
MAHOMET, rihent.
 Mort, qu'eralleig!
OSMAN
  Jo per Said ho sento.
HASSEN
 Si'us plau per forsa'l cura la cristiana.
MAHOMET
 Per ser curat d'aqueixas mans tant finas
bon goig lo pendre mal!
HASSEN, cremat.
  Ell á las donas
que cassa sobre'l mar en sa galera,
com que son per l'harém, ni se las mira.
OSMAN
 Diu qu'anava á ser monja.
MAHOMET, rihent
  Si, donchs ara...
OSMAN
 Joanot.
JOANOT, sobtat.
  Qué!...