Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

MARE DE DÉU DE SANAÜJA

FITXA TÈCNICA

Títol: Mare de Déu de Sallent de Sanaüja
Autor: desconegut
Cronologia: 1350
Estil: gòtic
Mesures: 118 x 39 cm.
Localització: MNAC, Barcelona

DESCRIPCIÓ DELS ELEMENTS FORMALS

Materials: Aquesta escultura està feta d’alabastre.

Tècnica: La tècnica emprada per a la realització d’aquesta obra és la talla que consisteix a llevar i rebaixarmaterial d’un bloc de pedra, de marbre o de fusta, i en aquest cas, d’alabastre.

Cromatisme: L’obra estava policromada, encara que, actualment, s’han perdut els diferents colors, i ha quedat el color del material, és a dir, del alabastre.

Tipus: Es tracta d’un grup escultòric exempt dempeus, és a dir, que les figures es troben dretes.

Composició: L’obra mostra la Mare de Déu amb proporcionsharmonioses, coronada i amb el Nen al braç esquerre mentre amb la mà dreta li acaricia un peu. Jesús porta un colom a la mà esquerra, mentre que amb la dreta agafa la túnica de la seva mare. La imatge, que s’allunya del hieratisme romànic, presenta un dinamisme compositiu marcat per una lleugera inclinació del cos de Maria. Aquesta inclinació rep el nom de hanchement, paraula francesa (hanche:“maluc”) que designa el desplaçament del maluc de la Mare de Déu per tal de contrarestar el pes del Nen sobre el seu braç.

Moviment: Aquest lleuger moviment que hem comentat anteriorment, fa que l’escultura trenqui clarament amb qualsevol eix de simetria. Aquesta mobilitat marcada a més pels nombrosos plecs de la túnica i pel subtil i dolç contacte entre ambdós personatges, accentua notablement elnaturalisme de la composició.
Possible incidència de la llum: La llum queda reflectida en l’obra en relació al material que s’ha emprat, és a dir l’alabastre i també mitjançant les diferents textures.  

Expressió: Gràcies a la mal·leabilitat del material utilitzat, l’alabastre, permet a l’escultor aconseguir uns acabats molt més precisos. Això es pot apreciar en els detalls dels vestits i enla delicadesa i la precisió dels trets facials, que, juntament amb la naturalitat dels gestos, donen als personatges una expressivitat més humana.
 
SIGNIFICAT DE L’OBRA

Tema: es tracta de la Mare de Déu i el nen Jesús en una actitud que, en oposició a la tradicional del romànic, no és marcada per la severitat sinó per la dolçor i l’expressivitat de la cara i dels gestos.
La Mare de Déu sostéel nen Jesús tot acaronant-li el peu dret. El nen Jesús, d’altra banda, té a la mà esquerra un colom (símbol de l’Esperit Sant) i amaga els dits en els plecs de l’escot del mantell de la Mare de Déu. La corona que porta és posterior i va substituir l’original.

Funció: decorativa i religiosa, la qual n’estava impregnada la societat del segle XIV. La suavitat en les formes i en el gest amable id’una bellesa serena volien ser el símbol d’una fe que s’havia apropat als éssers humans, que havia deixat d’anunciar el càstig diví i que oferia una relació entre el món terrenal i el diví marcada per l’esperança, l’optimisme i l’amor.

Característiques de l’estil o moviment que es reflecteixen en l’obra: la Mare de Déu de Sallent de Sanaüja correspon a l’estil gòtic, i en ella hi podemdestacar les següents característiques:
La imatge és una de les típiques escultures del moment de més apogeu del gòtic .
Ho podem observar en la sinuositat del contrapposto de la Mare de Déu, que recull i, fins i tot, exagera la forma dels ivoris cortesans que serviren de model a la propagació d'aquesta tipologia.
La suavitat amb què han estat tractades les formes, amb les línies més aviat pocmarcades; el tractament dels vestits, amb un caient molt natural, no gens artificiós ni angulós.
El naturalisme de la relació entre les dues figures, amb moviments de mans molt subtils malgrat que no es mirin, com era habitual en aquest tipus de figures.
La policromia bàsica per donar tocs de realisme a la figura, sense policromar-la íntegrament.

Relacions amb obres anteriors, innovacions i...