Marina

Si vas pel carrer un dia com qualsevol un altre, normalment vas pensant en els teus problemes, plans, idees, emocions o imagines un moment especial per a tu, normalment no pares a pensar el quet'envolta, la gent que passa i a tot el que ocorre al teu al voltant. Cada persona va a la seva bola, sense preocupar-se per els milers de persones que et creues sense adonar-te.És per això que al meum'agrada observar a la gent, perquè segons els seus gestos, la seva mirada o simplement la seva cara es poden veure moltes coses sobre aquesta persona.
Cristina va arribar a la parada de l'0autobus, vacomprovar que faltaven 5 minuts perquè passés el seu i es va asseure al banc al costat d'una dona. Es va posar els cascos i la música perquè passés més ràpid el temps i va mirar a aquesta dona.Deuria tenir uns 50 anys, portava el cabell recollit amb una trossa perfecta i els llavis i les ungles vermelles, a conjunt. La hi veia molt seriosa i Cristina es va preguntar que se li pasaria pel cap. Enveure la seva trista mirada va intuir que segurament tènia algun problema. I no s'equivocava, el seu marit patia càncer de pulmó i el seu fill portava més de 2 anys en l'atur. En aquest moment vaarribar el seu autobus, Cristina va pujar, es va asseure i va observar a la dona que s'habia quedat en la parada mentre s'allunyava. Li va donar muchisima llàstima. També es va fixar en un noi que estavaassegut just davant d'ella. Portava una cresta de color taronja damunt del cap i els costats completament rapats i vestia amb uns pantalons pirates dues talles més grans i una dessuadora negra amb undibuix sàdic al mig. Cristina va pensar a canviar-se de lloc perquè, sincerament aquest noi feia por, però va creure que quedaria molt malment així que es va posar la música i va mirar per lafinestra. No podia deixar de pensar en el noi que tènia al davant, en com podia ser que hi hagués gent amb aquests gustos. Va pensar que per a gustos n'hi havia de molts, així que ho va deixar córrer....