Martin heidegger

MARTIN HEIDEGGER (1889-1976):
PENSAR L'ÉSSER EN TEMPS NIHILISTES PENSAR EL SER EN TIEMPO Nihilista
“Camins [Wege], no obres [Werke]” "Caminos [Wege], no obras [Werke]"
Frase de Heidegger que encapçala l'edició de les seves Obres Completes Frase de Heidegger que encabeza la edición de sus Obras Completas
Pensament contra “filosofia” Pensamiento contra "filosofía"
Dues metàfores Dosmetáforas
Quatre conceptes bàsics en el pensament heideggerià Cuatro conceptos básicos en el pensamiento heideggeriano
El problema dels existenciaris en “Ésser i Temps” El problema de los existenciario en "Ser y Tiempo"
Dues èpoques del pensament heideggerià? Dos épocas del pensamiento heideggeriano?
Una consideració sobre la política Una consideración sobre la política
Pensament contra“filosofia” Pensamiento contra "filosofía"
Es fa difícil parlar desapassionadament sobre Martin Heidegger (1889-1976), perquè –senzillament– el filòsof i la seva ombra política són, encara, indestriables: és difícil que el DISCURS DEL RECTORAT de 1933, i tot el que implica la seva adhesió al nazisme no pesin d'una manera decisiva en la valoració que hom pugui fer del seu projecte filosòfic global.Se hace difícil hablar desapasionadamente sobre Martin Heidegger (1889-1976), porque-sencillamente-el filósofo y su sombra política son, todavía, inseparables: es difícil que el DISCURSO DEL RECTORADO de 1933, y todo lo que implica su adhesión al nazismo no pesen de forma decisiva en la valoración que se pueda hacer de su proyecto filosófico global. Com va dir Jaspers: “Heidegger va posar elllenguatge a disposició dels lladres”. Como dijo Jaspers: "Heidegger puso el lenguaje a disposición de los ladrones". El nazisme no fou una anècdota per a la filosofia; ben al contrari, obliga a reflexionar encara (i molt) sobre la responsabilitat de l'intel·lectual. El nazismo no fue una anécdota para la filosofía, sino todo lo contrario, obliga a reflexionar aún (y mucho) sobre la responsabilidaddel intelectual. I Heidegger tampoc no era cap “propagandista” encegat i groller, sinó un dels pensadors fonamentals del segle 20. Y Heidegger tampoco era "propagandista" cegado y grosero, sino uno de los pensadores fundamentales del siglo 20. En un dels seus textos més planers, DES DE L'EXPERIÈNCIA DEL PENSAMENT (1947), Heidegger ens va brindar, però, un bon argument que permet capir per què hauràde ser sempre un autor que se'ns escapa, que a voltes fascina ia voltes repugna: “Qui té grans pensaments –deia– ha de tenir grans errors”. En uno de sus textos más llanos, DESDE LA EXPERIENCIA DEL PENSAMIENTO (1947), Heidegger nos brindó, sin embargo, un buen argumento que permite comprender por qué deberá ser siempre un autor que se nos escapa, que a veces fascina ya veces repugna: "Quien tienegrandes pensamientos-decía-ha de tener grandes errores". Aplicada a ell mateix, la frase és rigorosament exacta i ens ofereix una clau per acostar-nos al personatge, sense un especial ànim inquisitiu, però alhora amb la clara opció de no oblidar una tria política, que no representa en cap cas un pur detall o un accident històric. Aplicada a sí mismo, la frase es rigurosamente exacta y nos ofreceuna clave para acercarnos al personaje, sin un especial ánimo inquisitivo, pero a la vez con la clara opción de no olvidar una elección política, que no representa en ningún caso un puro detalle o un accidente histórico.
Heidegger recull la tradició filosòfica de la fenomenologia –no endebades va ser ajudant de càtedra de Husserl, i fou en l'anuari de la seva càtedra on es publicà ÉSSER I TEMPS(1927)– però fou també qui més va trair l'esperit metòdic fenomenològic, convertint-la en “existencialisme”, tot i que personalment no sentís una especial simpatia per aquest mot, que considerava massa periodístic. Heidegger recoge la tradición filosófica de la fenomenología-no en vano fue ayudante de cátedra de Husserl, y fue en el anuario de su cátedra donde se publicó SER Y TIEMPO (1927) -,...