Me cago en tu vida

Amor: Joan Fuster ens diu que l'amor es una invenció del segle XII feta per els trobadors de l'època. El defineix com una paraula sempre utilitzada per tot el mon, que mai s´ha deixat d'usar-la, però que encada època anava canviant el seu significat; en la literatura era molt bella; com per eixemple, Romeo i Julieta, però que mai han existit unes persones com ells, y que tampoc a existiuun amor com el que van viure.

Atzar: Ens diu que l´atzar va decidir si per exemple Cleopatra arribaria a ser qui va ser. En el cas de Cleopatra i el seu nas seductor ja no és tan risible. El que va decidir que Napoleó fos dictador va ser el mateix atzar.

Avarícia: Parla de l´avarícia del diner, de les ganes de conquistar-ho tot gràcies als diners, no ens ho diu per experiència perquesegons ell no es considera dominat per l'ambició dels béns materials.

Bellesa: Defineix a aquesta paraula i critica a un doctrinari antic que deia que la bellesa per contemplar-la s´havia de fer sense desig; també ens diu que això es una idea de vell o d´impotent.

Bestiesa: Al dir bestiesa defineix al filòsof que només sap que dir ximpleries. Ens diu que la convivència ens obliga aperdonar i a tolerar que els demés facen coses no agradables per a nosaltres. Ens defineix també la paraula perdonar i ens diu que es superar la còlera el desafecte o la incomoditat que la ofensa ens a produït.

Cadira: Compara la cadira amb l´ou de Colom. Per a que siga una cadira amb les perfectes condicions no depèn dels materials sinó de la seva arquitectura. Diu que la cadira patia unretard considerable, però que no era l´unic.

Caracterologia: “En determinats moment de la nostra vida, tots fem cara de gàrgola”

Cinisme: Segons l'autor es l´antídot de la hipocresia.

Còmplice: És aquell qui ens ajuda a ser com som

Convicció: Cada convicció que deixem per més tard es un prejudici que acumulem, i ens diu que un prejudici es un vici d´origen. Que per acircular per la vida no cal tenir moltes conviccions, que basten tres o quatre.

Covardia: Sempre tenim excusa, per excusar la covardia. Si ens comparem uns als altres tos arribem a ser covards

Defecte: Paraula oposada i simetrica al excés.

Diners: L'autor no entén perque les persones menyspreen els diners, si consten tant de guanyar.

Egoisme: Segons Fuster el que no ésegoista és beneit, i el que no és beneit és egoista.

Epitafi: Posa el seu epitafi, en ell diu que ha sigut un home con poques ganes de viure.

Escepticisme: Per descriure aquesta paraula descriu l´aspecte intel·lectual, els escèptics són sempre persones raonables; moral, l'escepticisme és l'únic correctiu viable de la fanatització; social, l'escèptic mai serà un assassí y un heroi;polític, no fan les revolucions ni tampoc indueixen als seus conciutadans a l'odi; tècnic, és sensible a la historia; literari, és incompatible amb la poesia, amb l'oratòria i amb la metafísica.

Ètica: Ens parla bàsicament de la ciència, la tècnica, i tot el relacionat amb l´home i el seu entorn.

Fatuïtat: Parla del luxe de la vanitat, de ser important a tots aquells llocs on anem, que esla forma que ha trobat l´home per a passar el temps agradablement.

Fer: Diu que sempre fem coses distintes a les que teníem que fer.

Flaner: Dona un diàleg d´un llibre de Bernanós.

Gent: Cuan parlem de gent, estem parlant dels demés. Quan parlem de gent, nosaltres ens veiem fora d´aquest grup.

Guerra: La guerra quan comença son unes grans vacances, durant les quals totesta permès. Normalment els soldats es veuen forçats a cantar una cançó quan tornen al front. Diu que la guerra, en si, es una al·lucinant.

Home: Critica una frase que va dir algú i que deia que la vida de l´home no es sinó una passió inútil. I l'autor diu que la vida deixa de ser una passió inútil quan deixem de pensar que és una passió inútil.

Humiliació: Diu que tot el mon se...