Memoria del plan de ordenacion del parque natural de cabo de creus

Introducció

1

INTRODUCCIÓ 1. L’ESPAI NATURAL DE CAP DE CREUS
L'espai natural de Cap de Creus constitueix una àrea extensa de notable diversitat i singularitat, tant geològica com biològica. Per la seva extensió i situació geogràfica és un espai litoral actualment poc humanitzat i poc explotat, d'excepcional raresa i de característiques úniques a Catalunya. Cal destacar en aquest espaitant la bona representació dels sistemes naturals litorals terrestres com dels marins -pelàgics, bentònics i nerítics-. La península de cap de Creus constitueix l'extrem més oriental dels grans sistemes orogràfics de la zona axial pirinenca. Com una prolongació de la serra de l'Albera, les serres de la Balmeta i de Rodes, enllà del coll de Banyuls, generen el cap de Creus que cau sobtadament sobreel Mediterrani. Forma un tram de costa rocosa, alta i abrupta, integrada per foscos esquists cambroordovicians, retallada per penya-segats i amb nombrosos entrants i sortints; és el sector de la costa més articulat de Catalunya. En general, la costa és dominada per una forta pressió dinàmica del mar. A la diversitat d'aquest espai més o menys muntanyós i alterós, cal afegir un sistema de valls queconfigura una xarxa hidrogràfica complexa de riuets, bassals, aiguamolls, salts, etc., sovint amb aigües pures que donen lloc a un bon nombre de cales codoloses. La configuració dels diferents accidents geogràfics dóna totes les orientacions possibles, amb ambients molt tèrmics i d'altres exposats a la tramuntana, raconades molt humides i indrets secs i assolellats. El cap de Creus constitueixun territori fisiogràficament molt peculiar, fruit de la concurrència d'elements de natura diversa, d'una importància primordial en la configuració del paisatge, únic arreu de Catalunya. Cal destacar que geològicament es tracta d'una zona de terrenys paleozoics, que solen ésser més propis d’Europa de les costes atlàntiques o bé de zones altes, de serralades alpines que no pas de les zonesmediterrànies. Destaquen la qualitat excepcional d'alguns afloraments i formes d'erosió de gran bellesa provocades pels efectes de la tramuntana. La constitució geològica és singular, ja que és formada per esquists cristal·lins foscos intruïts per masses blanques de pegmatites que reforcen el caire pintoresc del paisatge i accentuen les formes d'erosió diferencial. La zona del cap de Creus ofereix unaseqüència molt completa de les roques més antigues que afloren a Catalunya. Sotmeses a un metamorfisme de tipus regional del qual es poden observar tots els graus, s’hi troba una de les sèries més completes a Catalunya de roques del paleozoic inferior, amb fàcies que no es coneixen a d'altres indrets. S'hi troben excel·lents exemples de plecs menors i de formes d'interferència per superposició deplecs, que constitueixen

2

Parc Natural de Cap de Creus

alhora exemples singulars a escala mundial. Conté la col·lecció més completa a Catalunya de roques metamòrfiques -tipus fonamentals i minerals metamòrfics-. El litoral nord ofereix una de les zones més espectaculars a escala mundial de zones de cisalla i roques milonítiques en terrenys esquistosos. També són excepcionals les zones demilonites desenvolupades en les granodiorites de Roses i Rodes. El cap de Creus és, doncs, un conjunt d'indubtable valor geològic i paisatgístic, fonamental per a la comprensió de l'evolució geològica dels terrenys més antics de Catalunya i per a l'estudi a escala mundial dels fenòmens de metamorfisme, plegament i zonació d'estructures de cisallament. La diversitat de medis també es reflecteix enl'àmbit edafològic, amb el desenvolupament d'una àmplia gamma de sòls sobre roques àcides i interessants exemples, poc freqüents, de sòls amb crosta no calcaris o de sòls salinitzats per les sals cícliques aportades per la tramuntana. Un dels aspectes més remarcables del cap de Creus és la seva situació biogeogràfica, amb la convivència d'elements mediterranis (amb variants molt termòfiles i...