men recorde perfectament

Me’n recorde perfectament

Tenia quinze anys, me’n recorde perfectament quan tot va començar.No sabia què fer, ni com celebrar-ho. No m’ho creuria mai, a qui li ocorre açò?Amb aquest esdeveniment em canvià la vida totalment. De passar de no tindre res a tindre-ho tot. No sé com descriure el que em passà , ho intentaré descriure així…
-Em vaigdespertar quan al campanar sonaven les deu del mati, érem en festes, en festes de Nadal. No sé perque ni com, em vaig vestir ràpidament, i vaig anar a treure el gos, que el pobre hodemanava a lladrits. Mentre el gos gaudia d’aire i espai lliure, em sonà el telèfon, però no sé el perquè es tallà, no li vaig donar importancia, al cap i a la fi, m’havia passatmoltes vegades.
Eren vora les dotze, quant el gos i jo erem anant cap a casa. Deseguida que aplegàrem, el gos corregué a la seva caseta, a beure un poc d’aigua, al cap i a la fi, s’homereixia, després d’estar corrents tot el matí. Jo mentre deixava les claus dintre d’un clauer el qual tenia un munt de pols, ja que no es netejava des de feia temps. A aquellmateix instant em va tornar a sonar el telèfon, i per segona vegada, es tallà. Cosa normal a la mava casa ja que hi aplegava poca cobertura.
Era la una de la matinada, i fart de veurela televisiò, em vaig dirigir a pegar una volta pel carrer. En aquell mateix instant vaig veure a la Mireia , la meva mare. Però què feia pel carrer a aquestes hores si deuriad’estar al treball?
De manera que anaven acostant-se, anava distingint a la gent, anava en un grup de gent, amb botelles de xampany quasi buides. Anaven tots amb paperets a la mà ,i novaig tardar molt a llegar als llavis de la gent “guanyadors, ens ha tocat”, però que els havia tocat?
En aquell mateix instant, al campanar sonaven les deu, les deu del mati.