Menors en risc

COL•LECTIU: MENORS EN SITUACIÓ DE RISC SOCIAL

1-Definició i característiques del col•lectiu:
Els menors en situació de risc són aquells que per estar immersos en un entorn sociofamiliar desfavorable poden patir alteracions en la seva evolució física, psíquica o social. Aquestes alteracions poden ser causades per una situació de negligència, abandonament o desemparament, o per una situació demaltractament (físic, psíquic o sexual)

1.1. L’adolescència en risc d’exclusió social:
L'adolescència és l'etapa de la vida de la persona que té lloc entre la infantesa i l'edat adulta. Es diferència de la pubertat la qual és més recent, pel fet que els canvis físics van associats a canvis culturals i socials. Durant l'adolescència, o al final d'aquesta, es produeix la majoria d'edat,reconeguda per la llei i les tradicions pròpies de cada cultura, com festes o ritus de pas.
La transició o canvi s'efectua no solament des del punt de vista biològic (augment de pes, talla i secrecions hormonals) sinó que s'estén a esferes psíquiques, socials, intel•lectuals i sexuals. En l'adolescència s'inicia la preparació de l’ésser humà per a ser adult.
L'adolescent busca establir la sevapersonalitat pròpia, per això sovint es revolta contra l'autoritat, que representa la generació anterior. Sol qüestionar els valors establerts i necessita experimentar coses noves, com a signe de la seva creixent llibertat. La principal influència moral ve del grup d'iguals (fins i tot si és per rebuig).
Aquesta preparació de cos i ment, prové no solament de si mateix, sinó que es conjuga amb el seuentorn. El nostre col•lectiu viu l’adolescència en un medi socialment desfavorit, aquest fet produeix diverses conseqüències que afecten directament a la seva conducta, i que marcaran la trajectòria de la seva adultesa.
Quan parlem d’ adolescència en risc d’ exclusió social ens referim a joves que no poden desenvolupar la seva vida en les condicions materials, afectives, educatives i culturals comla resta dels ciutadans de la seva edat. A l’ hora de parlar d’ aquest fenomen tan complex i multidimensional hem d’atendre a diverses dimensions:
 Educativa: fracàs i abandó escolar, mesures compensatòries, etc.
 Material: condicions materials de la seva família de procedència (nivells de renda, situacions de precarietat, pobresa severa, etc.).
 Personal- afectiva: relacions afectives,pobres dins de la família, adolescents en situació d’ acolliment, baixa autoestima, falta d’ expectatives, etc.
 Judicial: joves en qüestions pendents per faltes, delictes, etc.
 Salut: especialment addiccions.
 Cultural: situacions de discriminació racial (minoria gitana, immigrants, etc.).

2-Situacions de risc.
Els factors que posen als menors en situació de risc estan relacionats ambl’estructura familiar, amb els mateixos menors i amb el nivell socioeconòmic i cultural.
Els factors de risc estan associats a:

L’estructura familiar: Als menors: Nivell socioeconòmic i cultural:
-Fills no desitjats.
-Desestructuració familiar.
-Paternitat adolescent.
-Família nombrosa. Família monoparental.
-Pares separats, divorciats.
-Excés de disciplina.
-Falta de normes educatives.-Falta d’interaccions pares-fills.
-Falta de comunicació i integració familiar.
-Discapacitats.
-Problemes crònics de salut.
-Hiperactivitat, oposicionisme.
-Prematuritat. -Atur. Inestabilitat laboral.
-Pobresa.
-Falta de vivenda o vivenda insuficient.
-Falta d’una xarxa de suport social.
-Emigració. Canvi freqüent de domicili.
-Excés de vida social.
-Excés de treball.
-Competitivitatdesmesurada.

En funció de la situació de risc detectada, es poden definir diferents nivells de risc, que determinaran els diferents plans d’actuació.
No cal oblidar que les situacions sociofamiliars no són estàtiques, poden passar de risc lleu a greu (o a la inversa) en poc temps.
Un cop es detecta una situació de risc, es posa en marxa tot un mecanisme de control social que inclou...