Mesopotamia

Ressenya
J. Bottéro.
Mesopotàmia: la escritura, la razón y los dioses.

El llibre que he triat per fer la ressenya ha estat el de Jean Bottéro Mesopotamia: la escritura, la razón y los dioses. No l’he triat per cap raó especial, el vaig fullejar durant una de les classes de l’assignatura i el vaig trobar força interessant. A més, volia fer la ressenya d’un llibre que tractés el PròximOrient ja que Egipte és un tema força més conegut per a mi i Mesopotàmia, en canvi, és un tema que s’ha tendit a explorar i tractar menys i, aquest fet, em va motivar en la meva elecció.
Jean Bottéro es proposa en aquesta obra desmitificar la Grècia Antiga i els relats bíblics per tal de donar rellevància a l’herència que hem rebut del Pròxim Orient. És per això, que ens farà tota una sèrie depinzellades sobre aquests aspectes al llarg dels diferents capítols de l’obra. No es tracta, segons Bottéro, de parlar de batalles o esdeveniments, sinó endinsar-nos dins les entranyes d’una societat que els mateixos historiadors moltes vegades han deixat arraconada.
Abans de començar la recensió, cal fer referència a l’estructura del llibre. L’autor primer fa una petita introducció sobre l’estatde la qüestió per després passar a presentar-nos els diferents capítols de la seva obra: l’assiriologia, l’escriptura, la raó i, finalment, la religió mesopotàmica. Aquesta estructura es força encertada ja que tenim diverses opcions de lectura respecte al llibre. Per una banda, el podem llegir tot seguit a mode de manual per tal d’aprofundir en alguns aspectes, pot ser els més desconeguts, de lacivilització mesopotàmica i per altra banda, podem llegir aquests capítols per separat en cas que només ens interessi un únic aspecte del proper Orient.
En tot cas, Bottéro tria els aspectes més interessants i dels quals en tenim idees preconcebudes força equivocades. Primer ens proposa deixar de banda els 5.000 anys que ens separen de Mesopotàmia i que intentem mirar amb ulls més propers unacivilització que no arribarem mai a comprendre si no fem l’esforç d’intentar endinsar-nos en la seva mentalitat i les seves vivències. És necessari, per tant, desmitificar l’assiriologia perquè no és una ciència inútil (títol d’un dels apartats del llibre) (p. 33 i ss.). Si al llarg dels anys i dels segles sempre s’ha parlat dels grans descobriments grecs, com és, segons l’autor, que no s’hareconegut de la mateixa manera, els grans descobriments fets per la civilització mesopotàmica? Només cal pensar en l’escriptura com un dels invents cabdals d’aquests homes que van marcar el pas cap a la història. Però l’escriptura cuneïforme s’ha vist com quelcom ultraespecialitzat a la qual alguns s’han dedicat al seu estudi. L’autor mateix reconeix que l’estudi de la Mesopotàmia antiga és difícil peròés l’única manera de demostrar que la Grècia arcaica es va nodrir de la grandiositat de la civilització mesopotàmica.
Però d’això no en té culpa el ministeri d’ensenyament que vol suprimir el programa d’aquesta part de la història de l’àmbit de la secundària sinó els mateixos assiriòlegs que no intenten integrar les seves descobertes dins d’una part molt important del nostre passat. I són nomésells, els assiriòlegs, els que poden trencar amb aquesta visió de supremacia vers la cultura grega. Són ells que han de demostrar que la Història comença a Summer (p. 47).
El segon capítol del llibre tracta de l’escriptura. Bottéro tracta aquest tema de manera magistral perquè no parla simplement de l’escriptura cuneïforme sinó de l’evolució que pateix l’escriptura des de la seva invenció fins aque la podem anomenar pròpiament escriptura. Aquesta proesa neix com a necessitat de recordar certes dades, certs aspectes que comencen a ser força complexos i que, per tant, són necessaris posar per escrit. En paraules del propi Bottéro, l’escriptura sorgeix inicialment com a memoràndum (p. 99 i ss.) per acabar convertint-se en una eina d’escriptura a partir de la qual es desenvoluparà la...