Metamorfosis Ovidio

Metamorphosis
Narcís era un bell jove que menyspreava l'amor. La seva llegenda és referida de diferents maneres segons els autors. La versió més coneguda és la d'Ovidi en les Metamorfosis. En ella,Narcís és fill del déu Zèfir i de la nimfa Liríope. En néixer, els seus pares van consultar l'endeví Tirèsias, el qual els va respondre que el nen "viuria fins vell si no es contemplava a simateix". Arribat a l'edat viril, Narcís va ser objecte de la passió de nimfes i donzelles, però sempre romania insensible. Finalment, la nimfa Eco es va enamorar d'ell, però no va aconseguir més que lesaltres. Desesperada, es va retirar a un lloc solitari, on va aprimar tant, que de tota la seva persona només va quedar una veu planyívola. Les donzelles menyspreades per Narcís demanen venjança al cel iNèmesi fa que en un dia molt calorós, després d'una cacera, Narcís s'inclini sobre una font per calmar la set. Veu allà la imatge del seu rostre, tan bell, que s'enamora d'ell en l'acte, iinsensible ja a la resta del món, es deixa morir, inclinat sobre la seva imatge. En el lloc de la seva mort va brollar una flor, a la qual es va donar el seu nom: el narcís.

La versió boecia de la llegendaera sensiblement diferent. S'hi deia que Narcís era un habitant de la ciutat de Tèspies, no lluny de l'Helicó. Era jove i molt bell, però menyspreava l'amor. Estava enamorat d'ell un jove anomenatAminias, però ell no li corresponia, el rebutjava constantment i va acabar enviant-li una espasa com aquesta. Aminias, obedient, es va suïcidar amb l'arma davant la porta de Narcís, però en morir vademanar la maledicció dels déus contra el seu cruel estimat. Un dia en què el jove es va veure en una font, enamorant-se d'ell mateix i, desesperat davant la seva passió, es va suïcidar. Els tespiostributar un culte a l'Amor, el poder quedava patent en aquesta història. En el lloc on s'havia suïcidat Narcís i on l'herba havia quedat impregnada amb la seva sang, va néixer una flor: el narcís....