Metrica

Apunts de Mètrica
gener, 2014
 
1. EL VERS I LA SEVA MESURA
Un vers és una sèrie de paraules determinada per un nombre de síl·labes, pauses, accents, ritmes, etc., que sol ocupar una ratlla.
Des del punt de vista del recompte sil·làbic, mentre que el castellà i l’italià prenen com a model el vers acabat en paraula plana ( a causa de la major abundor de paraules prosòdicament planes enaquestes llengües), el català, com el provençal i el francès, parteix d’un model de vers acabat en paraula aguda ( a causa de la major abundor de paraules prosòdicament agudes en aquestes llengües.
EN CATALÀ NOMÉS S’HA DE COMPTAR FINS A LA DARRERA SÍL·LABA ACCENTUADA.
1. Fenòmens de caràcter fonètic que incideixen en el còmput sil·làbic
Són el resultat del contacte entre la vocal final d’una paraulai la vocal inicial de la paraula següent.
1. El hiat: Pronunciació separada de les dues vocals en contacte. És freqüent sobretot en la poesia medieval.
2. La sinalefa: Pronunciació en una sola síl·laba de les dues vocals en contacte.
3. L’elisió: Supressió en la pronunciació d’una de les dues vocals en contacte (la a o la e àtones).
Al marge d’aquests fenòmens fonètics derivats de lapronunciació, en poesia existeixen d’altres llicències poètiques que afecten també el nombre de síl·labes d’un vers. Ens cal destacar:
1r) La dièresi: consisteix a pronunciar com dues síl·labes diferents les vocals d’un diftong (rarament usada en la poesia catalana).
2n) La sinèresi: consisteix a unir forçadament dues vocals que no formen diftong.
 
1. ELS VERSOS CATALANS.
Tenint en compte el seunombre de síl·labes, els versos catalans poden ser d’art menor i d’art major. Els primers poden tenir de 4 a vuit síl·labes, sense cesura, i els segons poden constar de nou, de deu i de dotze síl·labes, amb cesura o sense.
Recordem que la cesura és una pausa que divideix un vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades hemistiquis, que pot coincidir o no amb una pausa sintàctica i que pot estarsituada o no entre dues paraules
 
 
 
2.1. ELS VERSOS D’ART MENOR
a) tetrasíl·lab .- És el més curt dels utilitzats per la poesia catalana. (metre adoptat per Jaume Roig a l’Espill).
b) pentasíl·lab.- no ha estat gaire conreat per la poesia catalana medieval.
c) hexasíl·lab.- ha estat força emprat al llarg de la nostra història literària, especialment per la poesia popular.
d)heptasíl·lab.- ha estat dels més utilitzats en totes les èpoques.
e) octosíl·lab.- és també un metre de molt predicament.
 
2.2 ELS VERSOS D’ART MAJOR.
a) el decasíl·lab.- Pot portar cesura o no portar-ne. En cas de portar-ne adopta 3 modalitats diferents:
- 4+6: és el model de vers més clàssic de la poesia catalana antiga.
-6+4: és d’origen francès.
-5+5: és de procedència castellana.
El decasíl·labsense cesura ofereix un ritme accentual amb accent predominant a la sisena síl·laba o bé a la quarta i a la vuitena. Es tracta de l’adaptació catalana de l’endecasillabo italià.
b) L’alexandrí.- El vers de dotze síl·labes (6+6) és el vers rimat més llarg que utilitza la poesia catalana.
 
2.3 ELS VERSOS DE NOU I D’ONZE SÍL·LABES
L’enneasíl·lab i l’hendecasíl·lab són metres molt poc usats en lalírica catalana.
 
1. LA MÈTRICA ACCENTUAL (EL RITME)
A més a més del sil·labisme, els versos poden ser escandits tenint en compte la distribució de síl·labes àtones i tòniques al llarg de cada vers. Aquesta distribució accentual permet de distingir petites unitats rítmiques dins de cada vers que s’anomenen peus mètrics. En síntesi, la noció de peu mètric procedeix de les llengües clàssiques(grec i llatí), en les quals les síl·labes eren distingides per la quantitat (síl·labes llargues i breus), distinció que, en perdre’s, fou substituïda en les llengües neollatines per l’alternança de síl·labes tòniques i àtones.
Al marge del fet que la llengua catalana tendeix prosòdicament al binarisme accentual i, especialment, al ritme iàmbic (síl·laba àtona més síl·laba tònica), les...