Mi historia

Quin dels enunciats següents creus que són científics i quins no?


L’Univers és infinit. No

Una de les característiques de la ciència és que s’ocupa de la comprensió dels fets de l’experiència (sempre i quan no ens referim a las ciències formals). Una altra de les característiques és que fa servir un llenguatge descriptiu, és a dir, un enunciat científic ha de descriure fets per serconsiderat com a tal. Aquest no són els únics requisits per saber identificar quan un enunciat és científic o quan no ho és però l’absència d’aquests requisits en aquest enunciat ja ens indica que no es tracta d’un enunciat científic.
La infinitud no forma part del coneixement empíric, no podem experimentar la infinitud, no és a l’abast de la nostra experiència... Només seria acceptable sipuntualitzéssim que aquest enunciat fa referència a les matemàtiques, és a dir, que l’univers del que parla és l’univers de nombres possibles en tant en quant s’accepta que sempre és possible afegir un nombre a qualsevol altre: n + 1 = infinit. En aquest cas sí diríem que es tracta d’un enunciat científic propi de les ciències formals.


Les psicofonies demostren l’existència dels esperits dels morts. NOLa veracitat de les psicofonies és dubtosa perquè no s’ha demostrat que aquest sons siguin produïts pels esperits l’existència dels quals es pretén demostrar. Aquest enunciat no és descriptiu i fa una afirmació que no pot ser contrastada per l’experiència. Aquest enunciat és trampós perquè, quina seguretat tenim per afirmar l’existència de les psicofonies si no podem afirmar l’existència d’allòque les causa?
Aquest enunciat és propi de la parapsicologia, tipus de coneixement considerat per la comunitat científica una pseudociència (pseudo significa fals).


Les persones nascudes sota el signe de Taure acostumen a tenir un caràcter fort. NO

Un enunciat científic ha de tenir un valor vertader o fals, és a dir, l’experiència ens ha de servir per verificar o refutar la descripciódel fet estudiat. Aquest enunciat no és verificable ni refutable, no és objecte d’escrutini crític. La paraula “acostumen” ens indica una ambigüitat que el llenguatge científic no es pot permetre. Aquest enunciat no te el caràcter predictiu propi de la ciència perquè no es basa en el principi de causalitat (tot efecte te una causa que el produeix). Es un enunciat propi de l’Astrologia, unapseudociència. L’estudi científic de la personalitat és propi de la Psicologia.



Aquest arbre és un Quercus suber. SÍ

Aquest enunciat descriu un fet particular la veritat del qual depèn de si s’ajusta o no a la definició de l’arbre objecte d’estudi. No sabem a quin arbre es refereix però sí podem afirmar si l’enunciat és científic o no ho és. Només hauríem de comprovar si l’arbre en qüestió esrelaciona amb una proposició de rang superior (la definició del Quercus Suber) per verificar o refutar la validesa de l’enunciat. Recorda que el llenguatge científic és sistemàtic, cadascuna de les seves descripcions forma part d’un sistema jeràrquic de relacions dels fets objecte d’estudi.



Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. NO

Es tracta d’un fragment del’article I de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’acceptació d’aquest enunciat depèn del consens en la seva elaboració i la seva validesa depèn de l’acompliment d’unes garanties legals que facin possible allò que afirma. No pertany a l’àmbit de la ciència perquè la ciència només fa servir un llenguatge descriptiu que com a tal no entra en valoracions. La ciència no ens diu com haurien deser les coses, només ens diu com són. Aquest enunciat pertany al camp de la Filosofia Moral, Política i del Dret.

La pena de mort és un crim d’estat. NO

Aquest cas és semblant a l’anterior perquè els judicis de valor no són ni vertaders ni falsos. Expressen una valoració subjectiva sobre la qual és possible tenir opinions diferents. La veritat o falsedat d’aquest enunciat depèn de...