Mininovela, Valenciano.

DONANT AMOR PER UNES HORES

Mentre la ciutat dorm, jo deambule entre la boirina, entre semàfors i redones, entre la vergonya, la desgràcia i el mal de cap.

Ell, un home ben plantat, diferent alsaltres, diferent a aquells que només veuen en mi la oportunitat de saciar la seua set d’ambició, de sexe i satisfer la seua imaginació, un home pertorbat per la soledat i les ganes de trobar la seuafelicitat; va arribar com tots però no va fer el que tots, simplement va seure, va baixar el cap i em va preguntar com em deia. No entenia res i li vaig respondre un nom fals, per la seua contestacióvaig intuir que era, a més, un home intel·ligent.

-Aquest no és el seu nom, però això no importa. Vostè té família? -És el que ell digué-. Li vaig respondre que tenia dos fills petits i va seguirinterrogant-me com si fóra un policia secret. -Per què ho fa? Per què es prostitueix?- No vaig saber respondre, no entenia res de res i li vaig respondre amablement que si no anava a utilitzar elservei era millor que se’n anara. Ell rigué, -El servei? -continuà rient-, és que vostè és un objecte? És una cosa que s’utilitza quan volen? No, no tindré sexe amb vostè; per què la vida és tan cruel?–seguia sense entendre res- vostè creu en el amor?

Ell seguia preguntant, jo estava una mica espantada, en aquets ofici te trobes de tot, tots estaven molt bogos i aquest podria estar mes bogo que tots,però es mostrava innocent, més aviat confós, no semblava haver begut alcohol i això em generava una mica de confiança. Vencent la por em vaig seure al costat d’ell intentant saber que li passava, vaser llavors quan vaig aconseguir entendre-ho.

Per suposat que ell no hi era per tindre sexe ni res paregut, hi era perquè necessitava algú que l’escoltés, algú que no ho jutgés i, per tant, que noho coneguera de res... Intel·ligentment havia arribat al lloc més indicat. Esta nit no vaig tindre més clients, passada una hora, dues hores, tres hores i fins i tot quatre hores, el client ja no...