Modernisme a catalunya

El MODERNISME
Per Xavier Carazo Carrasco I. PENSAMENT.  Entenem per Modernisme l'ampli moviment cultural que es produí a Catalunya entre  1893 i 1911, dates que ja matisarem més avall. No fou un moviment únicament literari sinó que  abastà pràcticament totes les arts ­recordem l'arquitectura de Gaudí, Puig i Cadafalch, el disseny de mobles, l'anomenat art noveau, etc­, que se'n relacionaren estretament i donaren lloc a una de  les característiques més típiques del Modernisme: l'art total o art síntesi. El terme Modernisme, tal com assenyala Marfany, vessa ambigüitat, causada per la  contradicció entre el seu ús pels mateixos modernistes i l'ús que en varen fer els enemics del  moviment i molt especialment els noucentistes. La concepció del modernisme com a moviment  caòtic, anàrquic i contradictori  l'hem heretada  dels  noucentistes  que es  presentaven  com  la  Creació. Així tot allò que els precedia, o el que se li oposava, era  el Caos. El problema fou que  el judici noucentista fou elevat a categoria d'objectiva interpretació història. Cas paradigmàtic és  el magnífic llibre de Joan Fuster Literatura catalana contemporània. En aquest a obra, Fuster, guiat per la bibliografia existent i a pesar de la seua enorme capacitat de penetració,i anàlisi cau  en alguns errors que ja criticà Joan Lluís Marfany. Una mostra: segons Fuster el modernisme és  una reacció espiritualista contra el Naturalisme (però L'Avens i els primers modernistes havien  introduït Zola a la Lit. cat); considera el modernistes com una guerrilla incoherent i amateur (tanmateix foren els primers en dedicar­se plenament a la lit.); accepta la visió dels noucentistes  ­"una autèntica olla" arriba a escriure­ que tot allò anterior fou e caos, etc. Però en té encerts  evidents: ressaltar la importància d'Yxart i Sardà com a precursors del moviment; incidir en la  novetat que representava la incorporació de l'alta burgesia catalana al camp de les lletres o bé saber veure el pes decisiu de Prat de la Riba en la liquidació del modernisme. Més endavant  parlarem més amplament de la relació entre Modernisme i Noucentisme.  Altre dels problemes greus per tal d'entendre cabalment el terme modernisme ­i és una  característica   essencial   en   la   bibliografia   especialitzada­   és   la   de   passar   constantment   i indiscriminada d'una concepció estètica del terme a una definició cronològica. La majoria dels  termes d'història lit. fan referència, a través de la seua etimologia, a característiques estètiques o,  en un sentit ample, filosòfiques. El terme modernisme, no. Per resoldre el problema Marfany  proposa adoptar una visió dinàmica, de concebre el Modernisme com un procés al final del qual  hi ha una realitat substancialment transformada en relació al seu inici. Així,   segons  Marfany   el   Modernisme  és   el   propòsit   de   modernitzar   una  cultura.   Marfany   també   defineix   el   Modernisme   com  la   voluntat   de   trencar   amb   una  concepció   tradicionalista  i  regionalista  de la  cultura catalana, de transformar  aquesta  cultura en una cultura nacional i moderna. Aquests dos últims adjectius de la definició són claus per fer una aproximació al Modernisme: moderna pel desig de transformació de la cultura  catalana, com ja hem vist, i nacional ja que és durant aquests anys que naix i es desenvolupa el  nacionalisme català amb el qual s'identifiquen els modernistes pel que suposa de vitalitat social i  audàcia ideològica favorable al seu objectiu de modernització. Es tracta, doncs, de quelcom més que un corrent artístic o literari: va ser un procés global de renovació cultural. Perseguien la  transformació de la cultura catalana en una cultura universal. Inicialment Modernisme no és 

sinònim de progressisme. Vol dir adequació constant ­constantment canviant i renovada­ al  present. Comporta, doncs, un codi i una escala de valors relativa, i , en el camp de les arts i la ...