Modernisme

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1594 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 6 de mayo de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
EL MODERNISME

EL MODERNISME CATALÀ

Els darrers anys de segle XIX van estar marcats per una profunda crisi que va afectar a Catalunya en diferents sectors socials. La crisi es va estendre per diferents sectors, com el del camp i dels sectors rurals. Això el va fer migrar cap a les ciutats industrials. El moviment obrer català va anar agafant força i va acabar dominant sobre la burgesia.Així el moviment anarquista va arrelar amb força sobre els obrers i els jornalers, i es va fundar la CNT, de caràcter anàrquic i sindicalista.

La revolta social més destacada va ser la Setmana Tràgica. La seva causa va ser la mobilització de les reserves de l’exèrcit per lluitar contra la guerra del Marroc a fi de defensar les posicions colonials espanyoles. En aquest ambient social i polític, vanéixer i es va desenvolupar una activitat cultural i ideològica efervescent , que abraçà interessos molt diversos com la lluita obrera, el nacionalisme, el compromís estètic....

Podem establir el concepte de modernisme des de dos vessants: el modernisme com a actitud i com a procés. Pel que fa a la actitud modernista és partidària d tot allò que era modern, i que s’oposava als intel·lectuals dela Renaixença. Es pronuncien a favor d’una renovació que s’aconseguirà portant de fora nous models i idees.
Modernisme: procés de transformació de la cultura catalana, en el tombant de segle XIX, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna.

En el modernisme s’estableixen dos períodes:
• Primer període (1892-1900):
o El període més combatiu amb toanarquitzant i radical.
o La revista i editorial l’Avens, va aparèixer per primera vegada l’any 1891. va promulgar el modernisme a Catalunya
o L’any 1893 es va organitzar la tercera festa modernista a Sitges.
o Atemptats anarquistes a la ciutat de Barcelona, la bomba del Liceu
o Apareix finals de 1898 la revista Catalònia, continuant amb la tasca de l’Avenç. Amb unto menys radical.
o Revistes artístiques més destacades: Quatre Gats, Ploma.
o Actitud: vitalisme nietzsceà, a l’individualisme.

• Segon període (1900-1911)
o Perd bona part de l’agressivitat.
o La burgesia assimila el moviment.
o La revista representativa va ser Joventut(1900-1906)
o Va conviure amb el noucentisme
o El1911 mort Joan Maragall

Des dels inicis del modernisme van conviure dues tendències estètiques i ideològiques contradictòries: els regeneracionistes i els decadentistes, defensors de l’art per art.

Regeneracionistes: les seves intencions no eren únicament estètiques , sinó que pretenien provocar el desvetllament ideològic de la societat. Creien que l’art i la cultura havien d’estar al serveide la revolució . alguns modernistes es van implicar en l’acció social revolucionaria dels anarquistes.

Decadentistes: no creien en la funció de l’artista com a transformador polític de la societat, sinó que concebien la poesia i l’art com a mitjà de superació de la societat materialista, de l’art mercantil i de l’esperit utilitari. Convertien l’art en una evasió i defensaven l’art per l’art.Les dues posicions estètiques dels decadentistes també eren oposades. L’esponaneisme (paraula viva, Joan Maragall) i l’arbitrarisme (artifica davant la naturalitat).

L’enfrontament entre l’artista i la societat va tenir coma resultat una doble marginació: la marginació i el rebuig per part de la burgesia de les iniciatives modernistes, i l’automarginació dels mateixos artistes i intel·lectuals.L’exteriorització d’aquesta marginació fou la bohèmia, entesa com la forma de vida dels artistes desplaçats dl sistema social establert. La bohèmia apostava per unes formes noves de relació social i també per formes noves de vida contraries a les mentalitats benpensant ( vestir, cabells, actitud..)

Els artistes catalans de final de segle XIX van formar part d’aquesta societat bohèmica,...
tracking img