Movimiento obrero

1. Situeu i definiu el luddisme.

El luddisme va ser un moviment obrer que va adquirir importància a Anglaterra a partir de 1811, i les accions del qual es basaven en la revolta espontània i desorganitzada, atacant amb freqüència als instruments de producció. Els seus seguidors s’anomenaven ludistes o ludites.

El moviment ludista va tenir una vida relativament curta. Aviat molts delsdirigents obrers van comprendre què no eren les màquines les seves enemigues sinó els empresaris. Gran Bretanya va conèixer quatre grans etapes ludistes entre 1811 i 1816 i posteriorment el moviment es va estendre per tota Europa (a Espanya són coneguts els fets d'Alcoi, en 1820). El moviment estava en contra de tota classe de tecnologia, que segons el seu pensament ideològic, fa que l'home perdi laseva capacitat laboral i per tant creativa. (Lider dels ludites, 1813)
El maquinisme va suposar molt aviat la deterioració de les condicions laborals dels obrers i, al principi, va deixar a molts sense treball. Per això, en les primeres dècades del segle es van produir molts aixecaments d'obrers i camperols que protestaven contra la introducció de les màquines i la generalització del sistemafabril. El ludisme va sorgir com una primera resposta violenta a les grans taxes d'atur que van suposar la implantació de màquines capaces de fer el treball de diversos homes. Ja començava a manifestar-se un sentiment d'unitat entre les classes proletàries, millor conegut com consciència de classe, que els duu a una millor organització com grup, portant a terme protestes pacífiques per a lamillora de les seves condicions de vida i treball.

2. Digueu quelcom del moviment cartista britànic.

Igual que el ludisme el cartisme va ser un moviment propi de la primera etapa del moviment obrer. Però, a diferència d'aquell, va tenir una índole essencialment política. El terme procedeix de la “Carta del Poble”, document enviat al Parlament Britànic en 1838, en el qual es reivindicava el sufragiuniversal masculí i la participació dels obrers en aquesta institució. Els defensors del cartisme pensaven què quan els treballadors arribessin a el poder polític, podrien adequar les lleis als seus interessos de classe. La durada d'aquest moviment va abastar una dècada, entre 1838 i 1848. El cartisme va suposar la presa de contacte de les masses obreres amb l'acció política. Fins a llavorshavien concentrat la seva obstinació en la conquesta de millores de caràcter laboral.
En la “Carta” demandaven el sufragi universal, la supressió del certificat de propietat com requisit per a formar part del Parlament, immunitat parlamentària, un sou per als diputats, no fos necessari ser propietari per a ser membre del Parlament etc.; aquestes peticions posseïen un marcat caràcter polític i erennecessàries segons els seus defensors, per a aconseguir una profunda transformació social.

3. Quines eren les proposicions fonamentals dels socialistes utòpics? Anomena’ls.

Les proposicions fonamentals dels socialistes utòpics eren:
a) La idea de llibertat, de democràcia i de sobirania popular per a combatre la tirania.
b) L'actualització dels mitjans de producció. La substitució de lapropietat privada per un sistema de propietat col·lectivista.
c) La idea d'un treball millor organitzat i la possibilitat què cada individu treballés en el què més li agradés.
d) Les reformes socials per a defensar als individus desfavorits econòmicament i socialment.
e) La lluita de classes com un fet inevitable.
f) La participació política per a aconseguir les reformes socials.

4. En quincontext sorgeix el pensament socialista?. Quina diferència hi ha entre el socialisme utòpic i el revolucionari.

El pensament socialista sorgeix quan les transformacions en el món del treball, derivades del capitalisme, van comportar la formació de la classe obrera. L’impuls de les primeres accions reivindicatives i politiques va conformar una pràctica que va tenir els principals exponents en el...