mumford



1.- Descriu el “mètode” terapèutic (o “contra-mètode) del
protagonista. A quina escola psicològica pertany? Justifica la teva
resposta i fer un breu resum de les principals tesis d’aquesta
tendència.
El mètode terapèutic que segueix el doctor, Munford, és el de bàsicament
escoltar als seus pacients, deixar que treguin tot el que tenen en el seu
interior i intentarcomprendre'ls. Pertany a l'escola dels humanistes, perquè
es veu clarament que en les seves teràpies el que Munford intenta és que els
seus pacients s'obrin a ell i diguin tot allò que els preocupa i o treguin tot a
fora, sempre els escolta perquè en realitat Munford poques vegades parla.
Munford quasi mai ha dit que és el que els i passa els seus pacients ja que
aixi, quan ells parlen, se n'adonenells mateixos que és el que els i passa
realment, és a dir, s'adentren a ells mateixos i veuen que és el que passa
realment, però també s'ha de dir que molts d'ells pensen que no pot ser això
que ells pensen que els hi passa perquè pensen que es una cosa molt simple
i tornen al seu estat principal. El objectiu terapèutic de l'escola Humanista
no és eliminar el símptoma sinó que lamateixa persona, el mateix pacient,
pugui reconstruir la seva pròpia realitat d'una forma més o menys creativa,
és a dir, que aconsegueixin el propi profit de les opcions que te en la pròpia
realitat i per tant aconseguir veure una nova realitat des d'un punt de vista
diferent.

2.- Compara els postulats de l’escola humanística amb les altres
dues escoles (Psicoanàlisi i conductisme)treballats a classe. Quines
penses que són les principals aportacions i les diferències més greus
de cadascuna?
Podem veure que l'escola humanista té com a objectiu principal el
creixement personal de les pròpies persones, guiar el ésser humà en veure
la progressió de les persones. Les persones han de confiar en les coses
que poden passar i que passen, confiar també en la consciencia quetenim
cadascú i confiar també, fins on podem arribar.
Com per exemple,anar aconseguint nivells de consciència més evolucionats,
primer aconseguir les necessitats fisiològiques (menjar, beure, dormir,etc),
seguidament les necessitat de seguretat (no sentir-se amenaçat per cap
perill i tenir una estabilitat econòmica i afectiva bàsica, disposar d'un sostre,
gaudir d'una convivènciapacífica amb els altres,etc), a continuació la
necessitat de ser part d'un grup (de sentir-se estimat i considerat, de tenir
amics), desprès el quart nivell el reconeixement ( l'autoestima o l'acceptació
d'un mateix) i per ultim i el més important poder arribar a la autorealització,
quan la pròpia persona busca el sentit de la pròpia vida.
El conductisme és un corrent del pensamentpsicològic, observa el
desenvolupament del comportament, com podem veure per exemple,
la teràpia de la conducta, que aplica els principis de l'aprenentatge ben
definits per eliminar el comportament no desitjat. El contra-condicionament
clàssic, proporciona el estímul desencadenant una resposta nova que es
incompatible amb la por.
La dessensibilització sistemàtica, el mètode que més es difon de lateràpia
de la conducta. El condicionament aversiu, el terapeuta tracta de reemplaçar
una resposta positiva davant un estimul perjudicial amb una resposta
negativa, és bàsicament la inversa de la dessensibilització sistemàtica.
La modificació de la conducta, les conductes voluntàries estan intensament
influïdes per les seves conseqüències. Permet que els terapeutes de la
conductareforcin les formes de conducta indesitjades. I també l'anàlisi de la
conducta aplicada. Amb aixo es possible el tractament de molts problemes
com els educatius, comunitaris, organitzacionals, de la salut i més.
Algunes tècniques que utilitzen són: la exposició en viu, és a dir, el
reforçament positiu, la exposició en la fantasia, el reforçament in-cobert,
l'entrenament d'autoregulació de...