naturaleza

Castell de Cabres es troba dins de la Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat. Aquesta zona representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencià. Es un dels paratgesmés ben conservats. Situada a l'extrem septentrional del País Valencià, la Tinença comprèn les valls altes del rius Sénia i Tastavins i es troba formada pels darrers contraforts de la brancaaragonesa del Sistema Ibèric, que efectua un arc per enllaçar amb la serralada catalana. Els materials son principalment mesozoics, d'edat juràssica i cretàcica en la seva major part, i configuren estratscalcaris de gran amplària que han sofert plegaments i importants processos d'erosió.

Vegetació:
Es troben diferents ambients segons l'altitud i l'orientació. En general a les zones entre 500 i 1000 ms'instal·la una vegetació composta per boscos esclerofil·les de carrasques amb alguns peus de pi, i també amb roures de fulla petita. Les carrasques de fulla gran (Quercus ilex ssp. ilex) formenselves lligades pels penjolls de vidielles (Clematis flammula), arítjols (Smilax aspera) i heures (Hedera helix). A les parts més altes, amb un sòl pedregós i sec, la mateixa carrasca de fulla grossadeixa pas a la carrasca de fulla menuda (Quercus ilex ssp. rotundifolia), més adaptada a aquests climes rigorosos. Les carrasques han sofert l’acció del carboneig, però es troben encara arreu del terme.Els pinars de pi negral o pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii), es troben junt amb carrasques, aurons (Acer opalus ssp. granatense), boix (Buxus sempervirens), corner (Amelanchier ovalis), arçblanc (Crataegus monogyna), manxiulo (Helleborus foetidus), viola de roureda (Viola wilkommii), peònia de muntanya (Paeonia officinalis ssp. humilis), etc. El pi negral és un pi típic de la muntanyamitjana amb sòls calcaris.

A les zones més altes, a partir de 1.000 m es constitueix la pineda submediterrània de pi roig, formada per pi rojal (Pinus sylvestris), acompanyada de boix i gallufa...