Nietzsche - Català

ELS FOLÒSOFS DE LA SOSPITA: NIETZSCHE

Nietzsche, Freud i Marx formen part de l’Escola de la Sospita. Com bé diu el nom de l’escola, aquests pensadors sospiten de la consciència ja que diuen que amaga algunes coses tan veritables com la mateixa consciència. Amaga coses que no interessa mostrar.
Marx Engels pensa que la consciència emmascara coses pels interessos de classe, és a dir, tot allòque no és ben vist per la societat és vedat i la consciència ho amaga ja sense la necessitat de que l’home en sigui conscient del fet. Un exemple és que la religió esclavitza la societat obrera.
Freud diu que la consciència emmascara les formes instintives irracionals de l’home. La raó no ens permet actuar de manera irracional. La raó, la consciència i la cultura no permeten que els instintsirracionals humans aflorin i actuïn. Si ho féssim, quasi bé tots estaríem a la presó.
Friedrich Nietzsche pensa que la consciència emmascara veritables motius de la conducta moral. Som animals humans, racionals i no ens interessa que es vegi l’irracional.

Tots tres filòsofs no pretenen la destrucció de res, sinó brollar la veritat que es amagada per la consciència mitjançant l’Hermenèutica, que ésel mètode que utilitzava Nietzsche.

Nietzsche, la Filosofia del Martell
Introducció
Nietzsche és descrit com el filòsof amb dues vessants: la vessant negativa i la positiva. La vessant negativa tracte d’una crítica ferotge als valors i conceptes tradicionals ja que diu que converteixen en no-res la vida. La vessant positiva l’anomenen Vitalisme o dinamisme i defensa que la única seguretat quetenim és que som vius i que, per tant, millor no malgastar-la.

Conceptes principals
vitalisme: és el principi vital, és a dir, la força vital. La vida és una força, és moviment. No es pot reduir solament als processos fisico-químics. També és l’oposat al racionalisme, idealisme, mecanisme, positivisme i determinisme. La vida és alguna cosa més que el pensament i l’absolutisme de la ciència.La vida no es pot reduir a conceptes, a idees, a raó. El vitalisme també valora allò irracional, singular i irrepetible, és a dir, allò important són les coses d’un mateix. Altra cosa que fa és exaltar la vida i la biografia, o sigui, el vitalisme vol que l’home visqui la vida, la seva pròpia vida i no una mentida creada com el cristianisme.
NIHILISME: és la malaltia que pateix al societat.L’atribuïm a la vida que té el valor de no-res. Desvaloritzem la vida quan es dóna valor a un valor fictici (un valor que no existeix ni en tenim proves de la seva existència). Un exemple de valor fictici és el món de les idees de Plató i el cel pel Cristianisme. Això és sinònim a donar valor a allò suprasensible (per sobre del sensible). I, per aquest fet, la vida terrenal perd valor i es desvaloritza.Nietzsche diu que el valor s’ha de donar a allò que tenim.
Llavors, els homes reaccionen davant allò que substitueix el valor de la vida. Neguen l’existència d’un món suprasensible, entren en la desesperació i a la recerca d’alguna cosa per tenir valor i no es troba res. Quan ens adonem de que donem valor a alguna cosa que no té valor, anem a la recerca d’alguna altra cosa per donar-li valor. Elfet és que no trobem res i ens desesperem perquè el món no és res.
GENEALOGISME: és el mètode crític amb el qual Nietzsche pretén desemmascarar-ho tot des dels orígens. Intenta trobar l’origen del nihilisme.
HERMENÈUTICA: és una concepció, manera no-intel·lectualista sinó perspectivista, és a dir, concep que no hi ha veritats, només perspectives i interpretacions. És una visió realista ja que através dels sentits podem conèixer la realitat.

Crítica a autors anteriors
Sòcrates i Plató. Nietzsche els concep com a pares del nihilisme. Sotmeten la vida al món irreal. Són pares de la moral teòrica, reprimeixen els instints humans. Nietzsche diu que no hem de sotmetre els nostre instints.
Cristianisme (judeocristians). És la moral de l’esclau. Consisteix en la submissió, en el dolor,...