Nietzshe

El tema de l’etern retorn el desenvolupa Nietzsche en el capítol del Zarathustra titulat De la visió i l’enigma. Segons ell mateix, es tracta del seu pensament «més profund», i també del més difícilde captar, ja que el tractament que dóna Nietzsche d’aquest tema és bastant ambigu. L'«etern retorn d'el mateix» no significa, al mode de les antigues cosmologies que predicaven la doctrina del granany, la repetició de les coses individuals, encara que en els textos coneguts com La voluntat de poder formula la seva tesi com si es tractés d’una doctrina cosmològica [en suposar que el nombred’àtoms i la quantitat d’energia que formen el món són finits i, en ser el temps infinit, només són possibles un nombre determinat de combinacions, per la qual cosa l’estat actual ha de repetir-se infinitesvegades (veure text)]. Més aviat ha d’entendre’s (especialment, en El gai saber i en el Zarathustra) com a doctrina moral: és el sí tràgic i dionisíac a la vida pronunciat pel propi món, unit a la nociódel amor fati (veure textos). Aquesta doctrina moral o, millor, prova selectiva moral (veure text), suposa una important reflexió sobre el temps que Nietzsche exposa de forma metafòrica. Contra elsentiment d’un temps destructor i anihilador (representat en el Zarathustra per un nan o «esperit de la pesadesa») de les potencialitats de la voluntat de poder, Nietzsche reivindica la destrucció delsentit transcendent del temps lineal judeocristià (un temps orientat cap a un fi que transcendeix cadascun dels seus moments). Això suposa una crítica profunda de l’oposició habitual entre passat ifutur: l’instant no és un simple trànsit des d’un passat cap al futur, sinó que en ell mateix es mostra el temps etern. Però això tampoc suposa afirmar la circularitat del temps, com acaba confessant elnan del Zarathustra: «totes les coses dretes menteixen, va murmurar amb menyspreu el nan. Tota veritat és corba, el temps mateix és un cercle», ja que aquesta circularitat, sense més, implica el...