“Normalització, gestió i prevenció de riscos en un procés globalitzador” (z.bauman, focault, r.castel)

“Normalització, gestió i prevenció de riscos en un procés globalitzador”
La globalització és tangible en tots els àmbits de l’existència humana; un “hàbit”, una forma de viure i crear vida; un procés en el qual l’ésser humà- occidental, a més de portar a l’absoluta misèria a milions de persones i “deixar-ne morir” altres tantes diàriament, està conduint-se a si mateix al pou en el que fa moltsanys s’enfonsen els territoris post colonials. Les conseqüències, potser no tant desitjades però sempre conegudes, de les pràctiques econòmiques als estats “moderns”, són tant globals com els processos que les originen. El planeta clama a crits, en forma de grans catàstrofes naturals, el final de la dinàmica de creixement que hem estat seguint; i nosaltres li responem amb les senyals de fum queemeten els nostres sistemes de mobilitat. Del procés globalitzador s’hi ha atrevit a parlar molts especialistes (altres no tant); s’hi ha analitzat els elements polítics i econòmics, s’han observat i s’han sofert les conseqüències. Desgraciadament, sovint s’ha fet amb intencions propagandístiques al servei de diferents interessos polítics, dibuixant-la com una característica natural i inexorable iparlant més d’efectes que es pretenen involuntaris, que no pas d’iniciatives i processos globals que si tenen actors concrets. No obstant si ens proposem analitzar el procés globalitzador des d’una perspectiva sociològica, hauríem de fixar-nos més en les condicions que han permès la seva existència: el poder; els seus mecanismes i dispositius, i com aquestos afecten a les qüestions de sentit, de“moralitat”, del valor que donem a les coses.

Sense dubte, un dels aspectes fonamentals que entren en joc en aquest procés globalitzador és la qüestió de la mobilitat. Deixant de banda les conseqüències físiques d’aquesta, en les quals més tard aprofundirem, centrant-nos en un sentit si es pot dir “abstracte”, observem que l’única entitat que “queda lliure de qualsevol determinació espacial”, en unaposició d’ingravidesa, de flotabilitat, d’extraterritorialitat; és el poder. El estat es veu expropiat i incapacitat per prendre decisions. Organismes mundials (O.M.C, Banc Mundial) controlen cada vegada més aspectes de la vida d’un estat. “La globalització no és més que una extensió totalitària de la seva lògica [la dels mercats financers globals] a tots els aspectes de la vida.” D’aquestamanera les empreses transnacionals eludeixen qualsevol responsabilitat que no provingui dels seus accionistes, deixant sense veu a treballadors, proveïdors, i inclús la pròpia localitat. Aquestos últims si que s’hi troben, en canvi, de nassos amb portes tancades, fronteres, permisos de treball i recursos insuficients per a practicar el tan fomentat “turisme”. Presoners de la localitat i pressionats aglobalitzar les seves costums i tradicions. No obstant caldria donar una ullada a les transformacions que ha sofert el poder en els últims segles per tal d’entendre com hem aplegat a la situació actual; veure de quina manera tots som subjectes passivament actius en tot el que ens envolta i quin paper hi juga amb tot la qüestió de la seguretat i els riscos.

Als segles XVII i XVII les tècniquesutilitzades pel poder es destinaven a exercir un control sobre l’humà en la seva forma física. Tecnologies disciplinàries al servei d’una voluntat individualitzadora que pretenia mantenir els cossos dòcils, dúctils, útils. Una tipologia de poder ocultada darrere d’un sistema panòptic a escala com a mínim estatal, que trenca el règim de visibilitat amb la població. La disciplina en forma d’anatomiapolítica, que modela els seus individus partint d’aptituds, gustos, vàlua; que es serveix de l’examen com a mesura de vigilància i sanció simultàniament, en qualsevol cas basada en un sistema de prohibicions arbitrari.

No obstant a partir de la segona meitat del segle XVIII les tècniques de poder deixen de centrar-s’hi sobre cos per fer-ho sobre la vida, destinades a atacar el que Focault...