Objectius del mil·leni

Els Objectius del Mil·lenni: Balanç d'una dècada
Geografia Humana

La Cimera de l'ONU sobre els objectius de desenvolupament del Mil·lenni va concloure amb el restabliment d'una planificació d'acció mundial per a abastar vuit objectius de lluita contra la pobresa per a una data limitada, 2015. Es va realitzar un anunci dels principals nous compromisos per a la salud de les dones i elsxiquets i altres iniciatives contra la pobresa, la fam i les malalties que afecten alguns dels països més pobres del món. Per introduir sobre els objectius del desenvolupament del Mil·lenni van reunir als líders mundials a canvi d'obtenir el seu compromís amb un programa d'acció dirigit als vuit objectius de lluita contra la pobresa per a l'any 2015.
La Cimera es celebra en un moment important per areactivar els convenis adquirits i donar rumb als avanços. Fa deu anys ja després de que els líders mundials tancaren el seu compromís amb els objectius establerts en la Declaració del Mil·lennio i a tan sols cinc anys del plaç fixat per a la seva consecució, l'any 2015. Segons va dir Ban Ki-moon, Secretari General de l'ONU, els polítics són els que no han de fallar a les mils de milions de personesque esperen que la comunitat internacional complisca la promesa de la Declaració del Mil·lenni per a que hi haja un món millor i pròsper.
Entrant en les fonts dels problemes o de les discussions en les qüestions dels objectius principals hem d'analitzar diverses i introduir exemples per relacionar situacions actuals amb relació al compromís del 2015 com a data fixa per no “fallar”a milers demilions de persones.
Ens està col·lapsant una crisi econòmica que va perjudicar treballs i ingressos en tot el món, però segons l'ONU els seus efectes no posen en perill la meta de reduir a la meitat la taxa d'extrema pobresa per a 2015 establida en els Objectius de desenvolupament del Mil·lenni. En l'informe s'ha destacat alguns dels èxits, però s'avalua també el impacte humà en la falta deprogressos suficients en molts dels objectius. La crisi econòmica global que va començar en les economies desenvolupades de Nord-amèrica i Europa en 2008, va causar un certa disminució de les exportacions i dels preus dels productes bàsics, reduint el comerç i les inversions, i relantitzant el creixement dels països en vies de desenvolupament. No obstant, els avanços registrats en els països endesenvolupament deurien ser suficients com per a mantenir el progrés cap a la meta de reduir de la pobresa. El creixement més ràpid i la reducció més pronunciada de la pobresa seguix produint-se a Àsia Oriental. La falta d'enquestes fiables realitzades a intervals regulars, així com la lentitud de difusió de resultats, seguixen obstaculitzant la monitorització de la pobresa. El problema és particularmentagut a Àfrica subsahariana, on més de la meitat de els països careix de suficients dades per a fer comparacions en tot l'àmbit del ODM. Els riscos de mort o discapacitat, així com a pèrdues econòmiques degut a catàstrofes naturals, urbanització, canvi climàtic i degradació de l'ecosistema estan augmentant en tot el món i concentrant-se en els països més pobres. La reducció dels riscos pot tenir unefecte favorable que podria accelerar els convenis del ODM. És molt probable que l'impacte negatiu més gran es registre en Àfrica subsahariana, el Sud d'Àsia, el sud-est asiàtic i Oceania, on la pobresa extrema entre els treballadors podria haver augmentat quatre punts percentuals o més segons el segon escenari. Les diverses estimacions que s'han reflectit relata el fet de que, abans de la crisi,molts treballadors d'aquelles regions estaven just damunt de la línia de pobresa. Els conflictes són una amenaça per a la seguretat humana i per als objectius aconseguits dels ODM que tant esforç han exigit. Anys després de finalitzar un conflicte, gran quantitat de persones permaneixen en camps de refugiats amb limitades oportunitats de treball i educació, i amb servei de salud inadequades. No...