Obras De Arte Comentadas

La Banyista

Jean Auguste Dominique Ingres, més conegut com Dominique Ingres, (Montauban, 29 d'agost de 1780 - París; 14 gener 1867), va ser un pintor francès.       Ingres no és, en sentit estricte, neoclàssic ni acadèmic, sinó un fervent defensor del dibuix. Resulta alhora clàssic, romàntic i realista. Ingres constitueix un clar exponent del romanticisme quant als temes, eltraç abstracte i les tintes planes d'intens colorit.Algunes de les seves obres s'emmarquen en l'anomenat «Estil trobador», inspirant-se en l'ideal estètic grec i gòtic, a més d'en les miniatures dels llibres d'hores de Fouquet.Igualment, és exemple de orientalisme, doncs molts dels seus quadres, especialmentnus femenins, estan dominats per un sentit irreal de l'exotisme propi del segle XVIII.

l'obra per a moltsespecialistes hauria enquadrar-se en el neoclassicisme, per altres en el Romanticisme i per a altres caldria denominar-la "Ingrismo", en tenir unes característiques pròpies que no permeten circumscriure a un o altre moviment. Aquesta obra, que es troba al Louvre, és coneguda simplement com "La gran banyista" i, va ser la primera d'una sèrie de dones nues amb inspiració o record orientalitzant ("Lagran odalisca", "El bany turc", etc.)
Ingres part dels supòsits formals de la pintura neoclàssica, però la seva obra evoluciona cap a qüestions de forma, deixant de banda aspectes ètics, ideològics o polítics. Les seves obres es deformen i ens sorprenen amb "errors" de perspectiva per recrear la visió de l'artista.Quadres com La banyista de Valpinçon (1808), La gran odalisca (1814) o El bany turc(1863), tenen aquesta forma particular d'Ingres de veure i sentir el cos femení. No compres pel públic va haver de realitzar amb amargor quadres més convencionals, que li van obrir les portes del reconeixement oficial. Però si en alguna cosa ha deixat empremta l'obra d'Ingres va ser en la seva sensibilitat romàntica per representar la delicada i exòtica nuesa de la figura femenina.La va pintar aRoma el 1808, quan es trobava estudiant, en un moment històric en què triomfava la "bellesa ideal" proposada per Canova, que Ingres compartia. Per l'escultor, la bellesa ideal era a la figura, de manera que s'identificava totalment amb la idea del bell, sent el mitjà idoni per això l'escultura, que aïllava a la figura de la contingència de les condicions ambientals. Per Ingres en canvi, el mitjàadequat era la pintura, ja que encara que aquesta representa la figura costat de l'espai que l'envolta, la bell no està en l'objecte en si, sinó en la relació entre les coses, de manera que tots els componentsde la tela han de realitzar un tot unitari, una síntesi.Tot i ser una obra de joventut, la síntesi està aconseguida. Si s'aïllen parts de la tela, les cames semblen massa esveltes, el dorsmassa ample, la figura desproporcionada, però el conjunt resulta harmònic degut sobretot a la utilització del clarobscur, que matisa des de l'ombra de les cames fins a la lluminositat de les espatlles . Aquesta llum matizadora no prové d'una font precisa i no incideix directament en els objectes, sinó que sorgeix de la relació dels colors, sobretot del daurat de la pell amb els freds grisos del fons iels tons verd oliva de la cortina.L'escenografia apareix reduïda al mínim, ja que excepte per l'aixeta daurat i la llum que emana de la banyera que no es veu, només el títol de l'obra ens remet al que s'esdevé en l'escena, no quedant clar si ha sortit del bany o encara no ha entrat. A més d'això, la cortina i el llit completen la composició, en la qual l'important és el cos femení, que respon al'ideal de bellesa del pintor, repetit en nombroses ocasions. Ingres admirava profundament a Rafael de Sandio i sembla haver-se inspirat en el dibuix rafaelesc i el seu concepte de nu. Gran dibuixant, com el seu admirat Rafael, l'obra mostra el seu mestratge com a tal, contraposant línies rectes i suaus corbes amb els nusos mostrats per les teles del cap, del braç i la cortina.La gran figura...