Pa negre

Aquest fragment de Pa Negre està escrit en primera persona, perquè parla l’Andreu i ens explica com és la seva vida a partir de la mort del seu pare comparant-lo amb el tísic de l’àngelque és tombat al prat verd. Andreu també compara la malaltia del noi (tuberculosis) amb la mort sense remei del seu pare, una mort i una enfermetat que no es pot aturar de cap de lesmaneres. El gènere literari d’aquest fragment és narratiu perquè narra els fets que van succeint al llarg d’aquest fragment. A partir d’aquesta informació, deduïm que l’Andreu ens volapropar a la seva experiència amb la mort i la enfermetat, del pare i de l’àngel. Les memòries del propi Andreu ens fa un camí per conduir-nos cap a l’espai del fragment, doncs les pròpiesmemòries son l’espai en aquest cas on l’Andreu ens descriu la presència d’aquests “morts vivents” a causa dels records de la mort del seu pare i del noi tombat a l’herba. Ara podemparlar sobre el narrador, l’Andreu, que és un narrador omniscient; ja que ell ens explica tot el que passa a partir dels seus ulls i dels seus actes. El tema d’aquest fragment tracta sobrela comparació entre la mort i la enfermetat. Dues coses que estan lligades entre si. L’Andreu també ens parla sobre les injustícies de la vida (molt repetides al llarg del fragment)perquè ell no veu molt just la mort del seu pare, ja que en Ferriol era republicà i van matar-lo perquè ell volia ser republicà. Podem trobar un recurs molt literari que es pronuncia moltesvegades al fragment, és la comparació. Hi ha una cita molt interessant que diu així: “com la mort del pare, i que no podia ser la mort en general, la mort de tothom, ni la malaltia, perquèla malaltia sense solució pertanyia a la mateixa categoria de grans injustícies com la mort,”. Ens pot comparar la malaltia sense solució amb la mort, totes dues injustes en la vida.