Pac 2

Com suggereix Hergenhahn (2001), les idees no solen aparèixer de sobte, sinó que es desenvolupen i transformen al llarg del temps. Si bé hi ha múltiples maneres d'analitzar el canvi històric, massa sovint l'alumne que s'enfronta per primera vegada a la història de la psicologia sol fer-ho des d'un plantejament "presentista", és a dir, observant l'estat actual de la psicologia i intentant mostrarcom s'ha arribat fins a ell. El que volem en aquesta pràctica és que reflexionis sobre la Història de la Psicologia des d'una perspectiva "historicista", tractant de respondre en quina mesura la incidència de factors no psicològics (el desenvolupament d'altres ciències, el clima polític i social, els avenços tecnològics i pràctics, les condicions econòmiques, etc.) van contribuir a la constituciói transformació d'algunes categories psicològiques. També volem que tractis de determinar quins "personatges" van poder ser importants per a la configuració d'aquestes categories en la manera en què suposadament es va fer. Finalment, ens agradaria que, tenint en compte l'anterior, reflexionis específicament sobre un debat clàssic de la Història de la Psicologia: les relacions ment-cos.

Ambaquesta finalitat, us proposem treballar diversos textos. El primer és de Sigmund Freud (1856-1939), escrit en col•laboració amb Joseph Breuer. Concretament, es tracta d'una de les experiències clíniques recollides en la seva pràctica professional privada com a metges. El segon text es tracta d'un retall de premsa extret del New York Times on una periodista relaciona els avenços tecnològics de laMedicina i les seves suposades aplicacions en l'àmbit de la psiquiatria. El tercer està extret del Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals publicat per l'Associació Americana de Psiquiatria en el 2002 i apunta les característiques principals de l' anomenat "Trastorn de conversió". El quart i últim text és de l'escriptor britànic Aldous Huxley (1894-1963), que relata la suposada possessiódemoníaca de les monges ursulines de Loudun (una petita ciutat francesa) a la primera meitat del segle XVII. Les monges varen ser suposadament encantades pel pare Urbain Grandier, qui, al seu torn, va ser acusat de bruixeria, d'acord amb el testimoni de les endimoniades, i condemnat a morir a la foguera. La història es coneix com l’"affaire des Demons de Loudun" i es considera una caça de bruixesllançada pel cardenal Richelieu en la dècada de 1630 contra Grandier.

Sigmund Freud (1895):
Estudios sobre la histeria.

“1 de mayo de 1889. Encuentro a la paciente, mujer de aspecto aún juvenil y rasgos fisonómicos muy finos y característicos, tendida en un diván, con un almohadón bajo la nuca. Su rostro presenta una expresión contraída y doliente. Tiene los ojos entornados, la miradabaja, fruncido el entrecejo e intensamente señalados los surcos nasolabiales. Habla trabajosamente y en voz muy baja. A veces tartamudea, presa de una afasia espasmódica. Sus dedos, entrelazados, muestran una constante agitación. Frecuentes contracciones, a manera de ‘tics’, recorren los músculos de su cara y cuello, algunos de los cuales, especialmente el esternocleidomastoideo, resaltanplásticamente. Con frecuencia se interrumpe al hablar para producir un singular sonido inarticulado. Su conversación es perfectamente coherente y testimonio de una cultura y una inteligencia nada comunes. De este modo me resulta tanto más extraño ver que cada dos minutos se interrumpe de repente, contrae su rostro en una expresión de horror y repugnancia, extiende una mano hacia mí con los dedos abiertos ycrispados y exclama con voz cambiada y llena de espanto: ‘¡Estése quieto! ¡No me hable! ¡No me toque!’. Se halla probablemente bajo la impresión de una terrorífica alucinación periódica y rechaza con tales exclamaciones la intervención de toda persona extraña. Este fenómeno cesa luego tan repentinamente como surgió, y la enferma continua la interrumpida conversación sin aludir para nada a aquél,...