PAC1 Go Mez Nuria

1.
La velocitat del creixement fugaç de les TIC ens porta a sentir-nos desactualitzats a diari; adquireixes un mòbil i al dia següent es presenta el model immediat, el teu portàtil nou de fa 4 mesos té el sistema operatiu desactualitzat, vas a la feina en metro i comptaries amb els dits d’una mà la gent que porta un llibre a les mans...i altres situacions que de ben segur ens serien familiarscom a primers exemples definitoris de bretxa digital . El fet de no comptar amb una tablet o l’últim model en telefonia també ens divideix digitalment del que està considerat com a “normal” dins la nostra societat.
Per a poder trobar una bona definició sobre el significat i sentit de la bretxa o divisòria digital, considero important partir de la base de la exclusió digital, conformada per totesaquelles persones que no tenen accés absolut a les tecnologies de la informació i la comunicació de manera actualitzada al 100%. Tot aquest segment de població forma part de la societat xarxa que més endavant desenvoluparé, però per motius aliens a ells mateixos (desenvolupaments socials del país on resideixen, situacions polítiques i econòmiques, etc.) no han pogut tenir accés als medis méscontemporanis que països com E.E.U.U., Canadà o alguns europeus tenen en el seu dia a dia. Aquí és on s’inicia aquesta línea divisòria que treballem en aquesta PAC ja que detectem qui està a una banda de la mateixa. En aquesta deficiència de recursos és on millor podem observar i analitzar els aspectes socials originaris de la bretxa digital, doncs fa referència a les diferències existents entrecol·lectius segons la seva capacitat per a utilitzar les TIC de manera eficaç a causa dels diferents nivells d’alfabetització i altres problemes d’accés a la tecnologia. En aquest aspecte és important tractar o analitzar quines mesures són necessàries per reduir la exclusió digital o treballar en eliminar la bretxa digital; diàleg públic-privat per impulsar polítiques públiques i donar certitud a lesinversions, desplegament d'infraestructura de banda ampla a les regions i plans que permetin als operadors oferir serveis mòbils avançats són alguns dels exemples que països fóra de la societat informacional demanen a crits cada vegada que es veuen davant d’una situació compromesa vers les noves tecnologies. Des d’una perspectiva personal i comparant-me amb països visitats o cultures properes ensituacions més favorables que la nostra, crec que el focus està en donar-nos més eines als usuaris i maximitzar les inversions en noves xarxes i serveis.
Per a continuar amb els fonaments sobre la existència i origen de la bretxa digital és primordial profunditzar en el desenvolupament sobre la societat xarxa de la que en Manel Castells ens parla en el seu estudi. Aquesta també denominada societatinformacional esta formada per filats d’informació i fluxos que la processen com a estructures comunicatives i esdevenen en relacions de poder, producció i experiència. L’inici, vida o destrucció d’aquestes relacions anirà variant en funció del coneixement i la informació que aquesta societat rebi, per això la revolució tecnològica i les TIC tenen un paper tan important. Tot i que també és un concepteen el que Castells és molt minuciós, és molt important per a ell i per als que estudiem el seu cas no confondre la societat informacional amb la societat de la informació, ja que en aquesta última, la manipulació, creació i distribució venen cedides per les tecnologies; en canvi, la societat informacional o societat xarxa, rep aquest nom per esdevenir una qualitat ja que l’accés a la comunicacióque posseeix els proporciona coneixement.
Un cop analitzada la col·lectivitat que forma part d’una banda de la línia divisòria digital, podem examinar el concepte d’inclusió digital. La consciència sobre els avantatges de la tecnologia, permet als ciutadans prendre decisions més encertades i en menys temps; tots som conseqüents que si no integrem les noves tecnologies al nostre dia a dia, ens...