PAC1. INTERCULTURALITAT I EDUCACIÓ

 INTERCULTURALITAT I EDUCACIÓ

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PART B: Informe

Qüestió a) Els actors principals de la polèmica eren dos: en Joel i la Berta ¿Quina noció de “cultura” tenen cadascú?.
Hi ha que tindre en compte que el concepte de cultura és un terme amb significatde vegades oposat i contradictori que ha canviat al llarg del temps. Però, intentaré fer una anàlisi de quin és el concepte de cultura que tenen els protagonistes del cas exposat.
La noció de cultura que en té la Berta, identifique la seua postura dins del marc teòric del relativisme cultural que considera que cada societat té uns criteris propis a l’hora d’interpretar la realitat, és a dir, unscostums, valors i creences que van acompanyats d’una lògica aliena a qui no comparteix aquesta mateixa cultura. Aquest relativisme cultural, sosté que cada tret cultural: pauta, costum, ritual, relació personal, etc. només es pot entendre en funció de la cultura a què pertany. Aleshores, caldrà distanciar-se de qualssevol judici moral i únic a l’hora de conèixer i contextualitzar les culturesdiferents.
Dins d'aquesta noció de cultura, la integració no es pot entendre com una uniformització cultural. Per haver integració, té que haver respecte a les diferències culturals. No obstant això, aquesta postura no implica una acceptació del relativisme cultural ja que corre el risc de caure en un relativisme ètic absolut que faci impossible tant les generalitzacions teòriques com la merapossibilitat de comunicació i coneixement.
La forma de concebre el concepte de “cultura” per part d’en Joel s'observa que hi ha una marcada tendència a concebre la diversitat cultural des de les relacions de poder. Des d'aquesta posició, les relacions i influències entre grups socials i cultures han estat determinades per posicions de poder diferents. On cada cultura és una manera d’organitzar ladiversitat de maneres de pensar, dir i fer dels diferents individus i grups socials que la componen, proporcionant una determinada coherència i un conjunt de convencionalismes a tots els que la comparteixen. La cultura és canviant, però l’organització de la diversitat no es pot materialitzar fora de les relacions de poder. Aquesta diversitat significa que cal negociar els valors, les normes, lesrepresentacions i les practiques per a assolir un consens que sempre estarà subjecte a canvis en la mesura que les relacions de poder que van donar lloc a aquell acord es vegi alterat.

Qüestió b) És possible fomentar un programa d'interculturalitat fort en el context analitzat?
Els programes d’interculturalitat forts plantegen l’aspiració d’incidir en la cultura escolar, ja que aquests han estatdesenvolupats a altres àmbits paral·lels i recolzats per moviments de renovació pedagògica i associacions de solidaritat. Però, encara que l’escola als últims anys hagi adoptat un paper actiu pel que fa a la interculturalitat, tradicionalment ha complit una funció d’integració simbòlica que ha comportat una homogeneïtzació cultural, és a dir, que ha estat transmissora d’un únic codi i modelcultural.
Per açò, és una mica contradictori que se parli de l’escola com una ferramenta òptima per a la construcció d’una societat tolerant i respectuosa amb les diferències culturals quan aquesta és transmissora de vies culturalment integrades i ha esdevingut un instrument de compensació de diferències que no de desigualtats socials.
La interculturalitat aplicada en les polítiques escolars hanestat basades en programes febles desenvolupats en programes de compensació social de grups considerats com a minories culturals. L’escola pretén la integració dels nens i nenes però de la mateixa forma esdevé per a molts d’ells un factor de segregació social, certificant la suposada incapacitat de qui no compleix amb les seues exigències. És per això, que serà necessari un canvi profund de...