Pedagogies de la Modernitat i discursos Postmoderns sobre l'educació



PEDAGOGIES DE LA MODERNITAT I DISCURSOS POSTMODERNS SOBRE L’EDUCACIÓ






Assignatura: Pedagogia
Nom:
Data: 21/03/2013
A la Figura II del text apareixen els noms de Gramsci, Delors i Pedagogies feixistes. Encara que cada un d’aquests noms estigui posicionat a una pedagogia diferent1, han sigut molt importants a la història de la pedagogia. Antonio Gramsci el situem dins lespedagogies transformadores i discursives. Jacquie Delors el col·loquem entre mig d’una pedagogia transformadora i una conservadora, i entre una pedagogia discursiva i una pràctica. Així doncs podem dir que és una pedagogia macro - educativa reformista. I finalment, les Pedagogies feixistes les situem a una pedagogia conservadora.
Antonio Gramsci va ser un pensador i teòric del marxisme comunistaimportant perquè va contribuir, amb el seu pensament, a despertar un interès filosòfic i polític per a la renovació democràtica i la creació d’un corrent de pensament, que reinterpretava la nova època política sense fonamentalisme2 ni pragmatisme3. Va ser la figura principal de la renovació de la teoria marxista, a partir d’una visió anti-determinista d’anàlisis dels fenòmens polítics i culturals. Vainsistir molt sobre el concepte hegemonia4, i ho va fer, sobretot, contraposant a Lenin. Dins l’hegemonia, podem dir que té dues vessants, una de caire polític i militar, i una altre de caire cultural. Gramsci contraposà el concepte leninista, perquè Lenin donava més importància als components polítics i militar i ell, en canvi, al camp intel·lectual, cultural i moral. Així doncs, podem dir que laconcepció gramsciana de l’hegemonia conjuga la coerció, amb el grup dominat, i el consens, amb el grup dirigit. El seu pensament era una invitació per pensar en un projecte democràtic i a construir una cultura política que sedimentés el pluralisme, la tolerància i el respecte a la diferència en la vida quotidiana. Per tant, el seu pensament va adquirir molta rellevància just en el moment d’unaetapa de crisis política, moral i intel·lectual.
Jacque Delors proposa els quatre pilars de l’educació. El primer pilar és, aprendre a conèixer. Es refereix a totes les formes en què els alumnes s’acosten i aprenen sobre la vida, el coneixement del món que ens rodeja, el plaer de comprendre, de conèixer, de descobrir, per viure en dignitat, per a desenvolupar-nos i per a comunicar-nos amb elsaltres. El segon, aprendre a fer. Els estudiants han de trobar una unió entre la teoria i la pràctica, per tant s’ha d’ensenyar a l’alumne a posar en pràctica els seus coneixements. El tercer pilar, aprendre a ser. Consisteix en tenir un lloc especial a la formació de l’esperit, la imaginació i la creativitat, saber qui som i què volem ser en un futur. Actualment aquest pilar està molt poc valorat alcontingut que les escoles tenen, per això hem de remarcar la seva importància. I finalment, el quart pilar, aprendre a conviure. Aquest implica el que els éssers humans aconseguim treballar en conjunt, i que l’educació lluiti per arribar a espais en el qual sigui indispensable el descobriment de l’altre, la participació en projectes grupals, on els humans ens podem sentir inclosos i responsables.5Finalment ens trobem amb les Pedagogies Feixistes. El moviment feixista era el conjunt d’interès d’orientació totalitària i conservadora que tenien com a propòsit superar la falta d’horitzons de la civilització. Es van constituir règims feixistes, dictadures i mostrant una certa uniformitat d’origen, ja que després d’una època de llibertat, igualtat i fraternitat, van quedar instaurades unesbases econòmiques, socials, ideològiques, polítiques i culturals radicalment canviades. A partir d’aquí hi va haver una homogeneïtzació de l’educació, una censura de coneixements, i moltes restriccions envers a les noves pedagogies i a les diferents maneres d’educar, per tant va ser un obstacle molt gran per als mestres que volien exercir una nova pedagogia. Tot i així, sabem que, per exemple,...