per que fas esport

PER QUÈ FAS ESPORT?
INDEX
1-Introducció
1.1-De què va?
1.2-Per què l’he triat?
1.3-Com el faré?
2-L’esport
2.1-Què és i història
2.2-Els JJOO
3-L’esport segons:
-Ramon Montras, Umbert Almenara, Sete Gibrnau.
4-Agraïments
5-Bibliografia
6-Conclusions

1-Introducció
-De què va?
El tema tracta sobre l’esport, quelcom que tots i totes hem fet, fem o farem.
Per què l’he triat?
Hetriat aquest tema perquè a mi el món de l’esport m’encanta i, desde fa tres anys practico l’esport del ciclisme, en la modalitat de mountain bike (probablement un dels esports més durs que hi ha).
Com el faré?
El treball el faré per parts: una part teòrica (què és l’esport, historia ràpida i JJOO) i una part pràctica que inclogui entrevistes a esportistes amateurs i d’èlit, com poden ser enUmbert Almenara...


2-L’esport
2.1-Què és i història
En el seu sentit més ampli, l'esport és qualsevol activitat de lleure, basada en un reglament estricte i que procura de millorar el benestar físic i mental de l'ésser humà. L’esport és l’exercici físic dut a terme en un marc reglamentat i competitiu. Entenem exercici físic com l’activitat física planificada, estructurada i repetitiva que téper objectiu la millora o manteniment d’un o més components de la forma física (capacitats físiques). I una activitat física s’entén qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.
La pràctica equilibrada d'esport ajuda a mantenir una bona salut física i mental, en canvi, la manca total d'exercici ola seva pràctica en excés són dolents per la salut.
La pràctica de l'esport consta de tres tipus d'activitat: l'entrenament, la competició i la recuperació. L'entrenament té com a objectiu formar i entrenar el practicant per tal de garantir l'augment del seu rendiment. Per ser beneficiós, l'entrenament s'ha de repartir en una sèrie de sessions periòdiques, progressives i complementàries entre si.La competició té com a objectiu comparar els esportistes i recompensar els millors, per a molts esportistes, la competició és el moment més important i el més agradable. Finalment, la pràctica d'un esport ha d'incloure unes fases de recuperació i relaxació. L'objectiu d'aquestes sessions és el de proporcionar al cos de l'esportista el temps i el descans que necessita per tornar a estar encondicions de generar els millors esforços.

CLASSIFICACIÓ DELS EQUIPS
Els esports es poden classificar segons múltiples criteris. Un de bàsic és si es tracta d'esports individuals (com el ciclisme) o d'equip (com l'hoquei). Igualment es poden dividir segons els accessoris necessaris per praticar-los. Així hi ha esports on només cal el propi cos, com la lluita greco-romana, mentre que d'altresnecessiten una pilota (com el futbol), patins, cintes etc. Alguns fins i tot es juguen amb animals (com el polo) o amb transports (com la vela).
Un altre criteri divisori és l'indret on es practiquen, si és a l'aire lliure, en una pista determinada o sobre una superfície concreta com la neu (el cas de l'esquí). Això fa que tradicionalment es parli d'esports d'estiu i esports d'hivern, si bé la majoriaes poden dur a terme tot l'any gràcies als avenços tecnològics en climatització i construcció.
Per últim es pot classificar l'esport segons el grau d'implicació dels practicants (i així hi ha esportistes professionals i amateurs) o del públic (parlant d'esports de masses o minoritaris). A cada època hi ha certs esports que predominen, com el futbol, que comporta una major presència mediàtica,econòmica i d'equips que hi juguen.




SUBSTÀNCIES GENERADES EN LA PRÀCTICA DE L’ESPORT
Les endorfines, també anomenades hormones de la felicitat, són substàncies químiques produïdes pel propi organisme estructuralment molt similars als opioides (opi, morfina, heroïna) però sense els seus efectes negatius. Es calcula que hi ha al voltant de 20 tipus diferents d'endorfines distribuïdes per tot...