Esport Per A Discapacitats

















ÍNDEX

I. Conceptualització: l’esport adaptat. Pàgina 3
II. Historia de l’esport per a discapacitats. Pàgina 5
III. Tipus de discapacitats físiques o motrius: deficiència, discapacitat, minusvalidesa. Pàgina 9
IV. Materials específics: tipus i utilitats. Pàgina 11
V. Metodologies i programes d’entrenament segons les diferents necessitats.Pàgina 27
VI. Activitats físiques per a discapacitats. Pàgina 28
VII. Esports de competició per a discapacitats i esports inclosos en les paralimpiades. Pàgina 33
VIII. Implicació de l’estat en la integració dels discapacitats a l’esport. Pàgina 37
IX. Entrevistes amb persones amb discapacitats. Pàgina 40















I. CONCEPTUALITZACIÓ: L’ESPORT ADAPTAT
No hi ha dubteque la societat està començant a enfrontar-se al repte que suposa la integració del minusvàlid en el seu si. En unes ocasions amb finalitats polítiques, en unes altres, humanitaris, però en el fons, constitueix un haver de que el col·lectiu humà té amb si mateix, i que molt bé reflecteixen la Carta de Drets Humans de l'O.N.U. i les Cartes Constitucionals de qualsevol Estat democràtic: la igualtatentre els seus membres. La pròpia O.N.U. ens assenyala part d'aquests objectius en la seva Resolució 37/52, de 3 de desembre de 1982.
No obstant això, i per desgràcia, l'esport segrega diferents classes, ja que només es valora i es dóna importància a uns pocs. Per descomptat, i potser sigui per desconeixement, l'esport per a minusvàlids no està considerat com a tal per alguns grups de persones,cada vegada més minoritaris, i fins i tot moltes persones que ho coneixen ho consideren un "circ", en el qual els discapacitats mostren les seves habilitats, però queden en l'aire el “ esperit ” i el tarannà purament esportius que aquestes activitats posseeixen.
La pregunta que sorgeix a nivell tècnic és si els sistemes que es vagin a utilitzar, la metodologia, l'estratègia en l'entrenament i eltracte a l'atleta amb minusvalidesa són els mateixos o difereixen en relació als altres esportistes. És clar que l'atleta discapacitat posseeix una sèrie de peculiaritats que li vénen donades per la seva pròpia condició de minusvalidesa, i que ens van a condicionar en els aspectes tècnics i tàctics a seguir en la seva preparació.
El nombre de persones minusvàlides ha anat incrementant-se, alguna cosaque no concorda amb els mitjans tecnològics que posseïm. Principalment aquest augment es deu a l'increment dels accidents, sobretot els de tràfic. No obstant això, les minusvalideses produïdes per les malalties o per les malformacions congènites, s'han reduït notablement.
En els últims anys han sorgit les ja famoses " Activitats Físiques d'Oci i Temps Lliure ", d'altra banda, incloses dins delsanomenats " Programes de Salut " o " Esport per a Tots". El col·lectiu de persones amb minusvalidesa no podia quedar-se fora, com no pot quedar-se fos del fenomen de l'esport de competició, i encara que és un fet no arrelat, com ja succeeix en un altre tipus de col·lectius, comença a albirar-se un horitzó clar, i aquestes persones demanden aquest tipus d'activitats.
Com tot el que comença, es trobaamb els problemes de falta de professionals qualificats, així com amb la falta de bibliografia especialitzada, i tots aquells que realitzen aquest tipus d'activitats, es converteixen en pioners, i mitjançant la "pseudotècnica" pedagògica de l'assajo - error, es van perfilant diverses disciplines esportives.
Com pot observar-se, unit a aquest objectiu, i amb una major transcendència social, estroba l'objectiu que en tot moment hem d'incloure i que no és un altre que el desenvolupament personal autònom de l'individu, sent molt important en els subjectes amb minusvalidesa motriu, ja que es pot aconseguir un alt grau d'autonomia motriu mitjançant les activitats esportives.
La necessitat d'incloure activitats físiques adaptades dins de l'assignatura d'Educació Física, en l'àmbit d'actuació...