Per Què Drosophila?

Per què Drosophila melanogaster?


Els estudis genètics per a establir el model d’herència, basats en l’anàlisi fenotípica dels caràcters hereditaris dels progenitors i dels descendents dels encreuaments, requereixen d’una elecció correcta de l’espècie que utilitzarem per a fer el seguiment dels caràcters en les successives generacions.

Precisament, la bona elecció de les plantes de pèsol iuna metodologia experimental rigorosa va permetre Johann Gregor Mendel (1822 – 1884) establir les lleis que regeixen la transmissió dels caràcters entre una generació i una altra. Des de temps antic, s'havia considerat que els descendents presentaven les característiques intermèdies dels seus progenitors. Aquesta concepció de l'herència biològica es va anomenar teoria genètica de la mescla i esva mantenir dominant tot el segle XIX.
Mendel va publicar els seus descobriments el 1866 en un moment en què l'interès científic estava polaritzat cap la identificació de les espècies procedents del Nou Món, als experiments de Pasteur, a les teories evolucionistes de Jean-Baptiste de Lamarck i les de Charles Darwin.
El 1900 De Vries, Correns i Tschermak, per separat i sense conèixer els treballsde Mendel, van arribar a les mateixes conclusions que ell i podem dir que es va produir el redescobriment de les lleis de l’herència de Mendel.
Mendel, va arribar a la conclusió que hi havia dos factors hereditaris per caràcter que durant la reproducció se separaven i es combinaven a l'atzar, per constituir una nova generació. Mendel utilitzava el terme " factor hereditari " (actualment, gen) perreferir-se a cadascuna d'aquestes informacions. Actualment el conjunt de gens d'un organisme s'anomena genotip, i el conjunt de les seves característiques, fenotip (depèn del genotip i de la influència de l'ambient).
El 1902, W.C.Sutton i T.Boveri, treballant per separat, van proposar que aquests factors hereditaris (gens) es devien trobar als cromosomes.  Es van basar en el fet que, així comper a cada caràcter hi ha un gen heretat de cada progenitor, el nombre de cromosomes també és doble, i passa el mateix que amb els gens (cromosomes homòlegs).
El 1909, W.Bateson va introduir el terme " genètica " per designar la ciència que estudia l'herència dels caràcters biològics. W.Johannsen va proposar el terme anglès " gene " com a substitutiu del "factor hereditari" de Mendel.
Un gen és unfactor que determina una característica biològica. Els gens que tenen informacions diferents però sobre un mateix caràcter s'anomenen gens al·lels.

El 1910, T.H.Morgan va iniciar els treballs de la mosca del vinagre. Aquest insecte tan sols té quatre parells de cromosomes, un dels quals és molt petit. El 1911, Morgan va trobar que hi havia quatre grups de caràcters que tendien a heretar-sejunts. Per això va suposar que els gens es trobaven als cromosomes i que, per tant, els gens que hi ha al mateix cromosoma tendeixen a heretar-se junts. Per a aquests va proposar el terme gens lligats.
La prova definitiva de la teoria cromosòmica de l'herència la va aportar el 1916 C.B.Bridges, treballant també amb la mosca del vinagre.
Posteriorment, Morgan, Brigdes i altres col·laboradors varendemostrar que els gens lligats no sempre s'heretaven junts. Segons Morgan, els gens són als cromosomes, tenen una disposició lineal, l'un rere l'altre, i, gràcies a l'entrecreuament de les cromàtides homòlogues, es produeix la recombinació genètica (hi ha hagut un entrecreuament durant la meiosi). El lloc que ocupa un gen al cromosoma s'anomena locus. Els gens al·lels ocupen un mateix locus.
Elstreballs de Morgan, Bridges i els seus deixebles, al llarg dels anys trenta, amb la mosca del vinagre varen ser la base de la genètica moderna.
El nombre d’espècies descrites per al gènere Drosophila és molt elevat; gairebé dues mil; però, la més utilitzada en estudis genètics és Drosophila melanogaster, també coneguda com la mosca de la fruita o la mosca del vinagre.




Dropsophila...