PERCEPCIÓ AUDITIVA I PERCEPCIÓ TÀCTIL

PERCEPCIÓ AUDITIVA I PERCEPCIÓ TÀCTIL





PRIMERA PART: PERCEPCIÓ AUDITIVA


PARÁMETRES DEL SO
1. Contesta a les següents preguntes:

Si el número d’oscil·lacions per segon és alt…
a) Es corresponen a tons entre 256 Hz i 2kHz
b) Es corresponen a tons superiors a 2 kHz
c) Produirà presbiacúsia progressiva
d) Serà audible a l’ésser humà

L’interval de nivells d’intensitat quepercep l’oïda humana, sense risc de que es pugui produir cap dany és: (qualsevol de les dues es considerarà correcta)
a) 0dB-120dB
b) 0dB-100dB
c) 10dB-130dB
d) 100dB-130dB

Basant-nos en el seu to distingim entre sons:
a) Ràpids i lents
b) Aguts i greus
c) Forts i dèbils
d) Complexos i simples

En un soroll l’onda no té: (Anul·lada)
a) Amplitud
b) Velocitat de propagació
c)Relació harmònica
d) Energia

El fenomen en el que les fibres de la membrana basilar estan sintonitzades per a una freqüència concreta es coneix com a:
a) Principi d’Andanada.
b) Reverberació
c) Teoria de la freqüència
d) Organització tonotòpica


2. Dissenya un experiment senzill a través del qual es pugui avaluar un o uns quants paràmetres del senyal acústic: longitud d’ona, freqüència,amplitud, volum i timbre, sonoritat i tonalitat. A mode d’exemple us presentem la següent proposta per a detectar la tonalitat:

L’experiment té com a objectiu analitzar les diferències entre nens i adults, en concret es vol comparar l’efectivitat de cada grup d’edat per a analitzar les diferències en la percepció de la tonalitat del so. S’analitzarien dos grups: un grup de nens i un grup d’adults,controlant la variable de formació musical específica en ambdós grups.

Es presentaran als subjectes 30 parells d’estímuls (estímul A i estímul B) amb un retard de 2 segons d’un respecte de l’altre. Els subjectes hauran de senyalar quin dels dos estímuls presentats és el més greu (A o B). Els estímuls seran presentats a través d’un altaveu situat a 45 graus respecte de la línia mitja i a unadistància aproximada d’un metre del subjecte experimental.






PERCEPCIÓ DE LA PARLA
Amb freqüència, la comunicació comporta una estreta relació entre la informació auditiva que rebem i el contacte visual. La demostració més evident d’aquesta combinació (bimodal) és l’efecte estudiat per Harry McGurk i John MacDonald; aquests autors van demostrar que si un subjecte escolta la síl·laba/ba/ i simultàniament veu la gravació d’un vídeo de la cara d’una persona pronunciant /ga/, és molt possible que respongui que ha percebut /da/.

Aquests autors demostraren que en la percepció de la parla utilitzem també els senyals visuals de manera complementària als estímuls acústics, de manera que integrem informació procedent de diferents canals. Aquest efecte ha tingut un gran impacte en lainvestigació sobre la percepció del llenguatge degut a que va demostrar com un input visual pot canviar la percepció auditiva.

A continuació es presenten una sèrie d’afirmacions sobre aquest tema. Contesta si són correctes o no i raona la teva resposta en cada cas.
1. L’efecte McGurk és una prova en contra de la teoria motora de la parla.
INCORRECTA. La Teoria Motora incideix enl’existència d’un acoblament entre els fonemes que es perceben i els gestos articulatoris que els produeixen, per tant, sembla que l’efecte McGurk ratifica la teoria motora de Liberman i Mattingly (1985).

2. És una demostració de que percebent síl·labes, a diferència del que succeeix quan percebem fonemes, integrem informació auditiva i visual.
INCORRECTA. L’efecte McGurk es produeix tant amb síl·labescom amb fonemes, per exemple es produiria quan es presenta la síl·laba “ba” (auditiva) i el gest visual “ga”, percebem “da”; i també quan es presenti el fonema /b/ (auditiu) i el gest visual /g/, percebem /d/.

3. És una prova a favor d’una teoria sobre la percepció de la parla que planteja que en la percepció de fonemes integrem informació auditiva amb informació visual.
CORRECTA....