Període nazi

1. Introducció del període nazi

1.1 Alemanya (1919-1933)
La primera guerra mundial (1914-1919) va tenir greus repercussions a Europa, però sobretot a Alemanya. Aquesta havia perdut la guerra i,per tant, se li van imposar uns càstigs molt durs, dictaminats al Tractat de Versalles (29 de juny de 1919) per la Triple Entesa . Alguns d’aquests càstigs vanser:
- Pèrdua de totes les colònies i d’alguns territoris metropolitans com Alsàcia i Lorena.
- Desmilitarització general, que prohibia a Alemanya la fabricació d’armament, vaixells i avions de guerra i tenir més de 10.000 soldats.
- L’obligació de pagar 132.000 milions de marcs or.
Moltes de les disposicions no van ser complides, però tot plegat significava una humiliació per Alemanya, laqual va alimentar un sentiment de revenja.
Després de l’abdicació del Kàiser Guillem II (1918), s’estableix a Alemanya una república democràtica i federal, amb el Reichstag (parlament) i un president. Aquesta va neixer a Weimar, per aquest motiu s’anomena República de Weimar. El president nomenava al canceller (primer ministre), responsable delReichstag. Durant la seva curta existència va haver de lluitar contra l’extrema esquerra (comunistes) i l’extrema dreta, que els feien responsables de la derrota militar.
Aquesta extrema dreta es podria resumir en el partit nazi. Aquest neix el gener de 1919 a Munich, sota el nom de Partit obrer alemany (Deutsche Arbeiter Partei). Adolf Hitler de seguida va destacar com a bon orador i al 1920 vaaconseguir liderar-lo. D’aquest mateix any daten el programa dels vint-i-cinc punts, caracteritzat per ser antisemita, antiparlamentari, antimarxista i anticapitalista, i el canvi de nom del partit, que va passar a dir-se Partit Nacionalsocialista obrer alemany (Nazionalsozialist Deutsche Arbeiter Partei, NSDAP), nom que s’abreuja amb el mot nazi.
Van haver-hi diversos factors que van fer trontollar laRepública de Weimar:
- La hiperinflació del 1920, originada per la costosa reconstrucció del país i per l’obligació de pagar per les reparacions de guerra. Aquesta va causar inseguretat entre la població i els enemics de la República van aprofitar per culpar-la de la crisi.

- El sentiment d’humiliació nacional quan França, davant l’ incompliment del pagament de les reparacions de guerra acausa de la crisi, va ocupar el Ruhr (zona d’explotació minera) (1923). Alemanya va ordenar als miners que deixessin de treballar, assegurant que el sou no es veuria afectat. Aquest fet va contribuir en el procés inflacionista.
Aquests succeïments van aportar popularitat al partit nazi, ja que la República es presentava ineficaç. Per això, seguint els passos de Benito Mussolini, es va organitzarun cop d’estat encapçalat per Hitler i Ludendorff, però va ser sufocat. Els dos caps van ser jutjats i empresonats. Hitler va ser condemnat a cinc anys de presó dels quals només en va complir nou mesos, per la pressió que exercien els seus camarades. En la seva curta estància a la presó va escriure “Mein Kampf” (la meva lluita), on exposava els ideals amb els que, futurament, governaria Alemanya.Aquesta popularitat no va durar gaire, ja que els Estats Units, al 1924, va posar en marxa el Pla Dawes. Escrit pel vicepresident dels Estats Units, Charles Dawes, per reduir la càrrega de les reparacions de guerra imposades a Alemanya. Aquest fet va permetre l’estabilització de l’economia alemanya i la inversió decapital nord-americà en aquest país.
Entre el 1923 i el 1929 va ser la època de resplendor per a la República de Weimar, la qual va començar a caure en picat amb el Crack del 29. Aquest es va donar a Estats Units, causat per desequilibris de la dècada anterior (La prosperity). Alemanya ja no disposava d’aquells diners que comportava el Pla Dawes. Això va provocar la desestabilització de les...