Petites grans escoles (educació)

ÍNDEX

1. Aspectes més significatius pàg. 2
2. Responen a les necessitats educatives individuals de cada infant? pàg. 5
3. Valoració de la intervenció de la mestra a l’aula d’Educ. Infantil pàg. 7
4. Què he après? pàg. 9
5. Bibliografia pàg.11

1- Aspectes més significatius

El vídeo que hem visualitzat a classe tracta de les escolescaracteritzades per tenir un nombre reduït d’alumnes, i per estar ubicades generalment en zones rurals on la població és força escassa. Les aules d’aquestes escoles estan integrades per un grup heterogeni de nens i nenes de diverses edats que comparteixen un mateix mestre.
Un dels propòsits del vídeo és mostrar el funcionament d’aquestes escoles per tal que la gent conegui la seva existència i es valorila funció dels seus mestres, que sovint ofereixen experiències educatives força innovadores.
En total, es presenten 9 escoles diferents, on el personal docent i els familiars que hi formen part expliquen les seves vivències i els aspectes més rellevants del dia a dia a les aules. Les escoles que intervenen al vídeo són les següents:
- Escola “El Puig”, Prullans (Cerdanya) – 6 alumnes.
-Escola “L’Oreneta”, Les Masuques (Alt Penedès) – tancada l’any 1991.
- Escola “Muntanyans”, Sant Marçal (Alt Penedès) – 22 alumnes.
- Escola Joventut, Callús (Bages) – 110 alumnes.
- Escola “Thau”, Barcelona (Barcelonès) – 1.300 alumnes.
- Escola “Rossend Giol”, Porrera (Priorat) – 29 alumnes.
- Escola pública “d’Avinyonet”, Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) – 42 alumnes.
- Escola Pública SantCugat, Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès) – 18 alumnes.
- Escola “Pont de l’Arcada”, Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) – 33 alumnes.
La conductora general del vídeo és la Roser Boix, professora de Didàctica i Organització Educativa de la UB. Ella va estudiar a l’escola l’Oreneta de les Masuques, i quan va assabentar-se de que la tancaven per manca de nens i recursos humans adients, vaadonar-se que volia dedicar la seva vida a lluitar per l’escola rural i preparar a professionals pedagògics capaços d’adaptar-se a les seves necessitats.
Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és el de la problemàtica que sorgeix en aquestes escoles quan algun nen marxa o no n’entren de nous. Segons la normativa, el mínim de nens per conservar una escola és de 5, i sovint, moltes poblacionss’han vist obligades a tancar les seves escoles per manca d’alumnes. Això suposa que els pocs nens que hi ha hagin de marxar a un altre indret per poder accedir a l’educació. És com un peix que es mossega la cua, ja que si no hi ha nens, tanquen les escoles, i si les tanquen, els que queden han de marxar i per tant, mai es pot remuntar la població en edat infantil. És una problemàtica que surtreflexada a l’escola “El Puig” de Prullans, però que afortunadament s’arriba a solucionar.
El cas però, de l’escola l’Oreneta de les Masuques, no té el mateix final, i acaben tancant l’escola. La Roser insisteix en el fet de que no es tracta tan sols d’un problema de manca de nens, sinó de que molts mestres no entenen la dinàmica d’aquestes aules i no s’adapten prou bé.
Per tal de poder sobreviure,aquestes escoles han de preparar activitats que permetin als mestres poder treballar amb tots els nens i nenes de diverses edats d’una manera organitzada i beneficiosa.
L’escola “Muntanyans” de Sant Marçal presenta un pla de treball plantejat per 15 dies que segueixen a l’aula. Els alumnes van accedint a les diferents zones que hi ha a l’espai de l’aula, on es treballa una àrea en concret(naturals, socials, matemàtiques, llengua, etc). La gràcia d’aquest projecte és que els propis alumnes són els propietaris del seu temps, i han de distribuir-se’l bé per tal d’acabar la feina en el termini pactat. En aquest cas, el paper del mestre és d’estimulador i ajuda, més que de transmissor de coneixements, i pot dedicar-se a orientar a tots els nens i nenes de l’aula.
Fa uns anys, i per tal...