Piular, Tuitar O Tuitejar

Piular, tuitar o tuitejar.
Adrià Albert Lozano
Terminologia

En un principi, els manlleus ( tuitar i tuitejar) solen portar associades les idees d’innovació i de precisió semàntica perquè sovintcomporten la incorporació d’un nou radical lèxic.
D’altra banda, contribueixen a l’estandardització internacional dels llenguatges d’especialitatcom és en aquest cas. Per tant, ací tindríem un punt afavor dels manlleus tuitar i tuitejar en detriment del calc semàntic piular que amaga una visió del món d’una altra llengua que entra a formar part de la nostra.
Per tant, jo em decantaria més pertuitar o tuitejar, ja que no sempre sembla necessari des d’una perspectiva terminològica, buscar alternatives a certs manlleus que obeeixen a una moda passatgera o que es preveu que tindran una vidaefímera. Així mateix, segons el Termcat es poden incorporar manlleus que no tenen una alternativa catalana genuïna que ocupe el mateix camp semàntic i que dins del seu àmbit d’especialitat tenen un úsgeneral, sovint de manera general en diverses llengües.
En el cas de piular, el Termcat considera que es podrien incorporar calcs que impliquen una extensió semàntica que compartisca les propietatsdels significat bàsic del mot genuí. A més, aquest calc no es podria incorporar segons el Termcat, ja que no és viable des del punt de vista de l’ús perquè no és transparent semànticament o perquè laforma manllevada ja està totalment implantada, com és el cas de tuitejar. En aquest cas, el manlleu té l’avantatge d’afegir una paraula a la llengua, i, per tant, de guanyar en claredat, ja que podemdistingir entre el piular tradicional dels ocells i el tuitar/tuitejar que no donaria cap possibilitat de confusió.
També tenim la possibilitat de no crear un verb nou i dir escriure tweets, quederiva de la paraula anglesa tweet, forma que deriva alhora del verb to tweet ( piular) tal com proposa el lingüista Gabriel Babiloni. No obstant, tendim a simplificar per economia lingüística. En...