Plató: TEORIA DE LA POTÈNCIA I L’ACTE

La teoria de la potència (en grec “dynamis”) i l’acte (en grec “energeia”) serveix per com-
plementar l’explicació del canvi. Avui dia encara s’utilitzen els mots de potència i acte en el
mateixsentit que ho feia Aristòtil, fet que dóna mostres de la seva importància. Amb
aquesta teoria s’explica el canvi partint del que les coses són i del que podrien arribar a
ser, de manera que se superael problema de la lògica de Parmènides. El que ve a dir-nos
Aristòtil amb aquesta teoria és que l’ésser es pot concebre amb més d’un sentit: es pot
ésser en potència i ésser en acte. La potènciaseria una forma existent de no-ésser.
Per explicar-ho recorria a un símil amb una llavor i una planta. Imagina una llavor que pot
arribar a esdevenir planta però encara no ho és, aleshores diem que lallavor és llavor en
acte i és planta en potència, és a dir, que pot arribar a ser-ho però no ho és. Per tant, totes
les substàncies són en acte i poden esdevenir en altres en potència. Tot i això,també és
possible que malgrat puguin ser altres substàncies en potència no arribin a esdevenir-hi
mai. A més, cal matisar que no totes les substàncies tenen totes les potències.
El s. IV a.C. aAtenes està marcat per les conseqüències de la derrota d´Atenes a la guerra del Peloponès. L´any 404 a.C. cau Atenes i això significa l’esfondrament de tot el món intel·lectual bastit per Pèricles. Els.IV és un moment de crisi i reconstrucció. L’idealisme i la teoria política de Plató (el filòsof-rei com a unió de poder i saber) és incomprensible fora d´aquest marc social. La mort de Sòcrates l´any399 a.C. simbolitza en certa manera la decadència espiritual viscuda com un drama personal però amb repercussió global, perquè vol dir que la ciutat ja no té capacitat per suportar la crítica. Atenes,que s’havia construït al voltant del debat i discussió a l´Àgora, ja és incapaç d’assumir la provocació i la llibertat de pensament que representa Sòcrates. Plató serà molt conscient d´aquesta...