Plató

PLATÓ


1.Vida
Neix a Atenes - 427 aC
Joventut: Època de grans conflictes polítics (Guerra del Peloponès).
404 aC Atenes perd el seu imperi marítim.
411 aC La democràcia és destituïda per l`Oligarquia.
404 aC Govern dels Trenta tirans
403 aC Democràcia per sorteig (Judici de Sòcrates).
390-388 aC Viatge a Egipte, a la Magna Grècia (Coneix als Pitagòrics) i a Sicília. Quan va tornarfundà la seva escola: l’acadèmia.
366 aC Torna a Sicília i és fet presoner.
347 aC Mort. Guerra a Atenes. Decadència política de la Polis.


2. Obra: Diàlegs

a) Divisió:
-Socràtics o de joventut en els quals s’exposa la teoria socràtica: Apologia de Sòcrates, Critó, Laques, Lisis, Càrmides, Eutifró.
-Transició on comença a elaborar la seva teoria: Eutidem, Cràtil, Menó, Gorgies,Protàgores, República I.
-Maduresa on exposa la teoria de les idees: Fedó, Convit, República II-X, Fedre.
-Vellesa o etapa crítica on reflexiona sobre la teoria de les idees i els problemes que planteja: Parmènides, Teetet, Sofista, Polític, Timeu, Críties, LLeis.

b) Característiques del seu pensament:
- Presentació dramàtica en forma de discussió o Dialèctica.
- A vegades es combina el discursi el mite a tall d`exemple.
- No ofereix solucions. Planteja problemes.
- Personatges: Sòcrates, Sofistes o filòsofs estrangers, joves de famílies nobles d`Atenes o polítics de la ciutat.

c) Objectius:
- Establir el lloc del filòsof en la ciutat en la seva doble missió política i moral.
- Assolir el coneixement tant de la naturalesa com de l`home.


3. Influències i crítiques

a)Polèmica Sofistes/Sòcrates: Universalitat dels conceptes i possibilitat de coneixement. Plató crítica el relativisme i escepticisme dels sofistes perquè només pot haver-hi una veritat com defensava Sòcrates.

b) Pitagòrics i òrfics: Matemàtiques com a estudi previ a la filosofia i dualitat ànima/cos. Plató considerarà les matemàtiques com a propedèutica (preparació didàctica) per accedir al món de lesidees.

c) Parmènides: Pregunta per l`ésser i permanència-raó. Ha d’haver-hi alguna cosa de permanent per a que sigui possible el coneixement. Plató critica a Parmènides perquè considera que també és possible el llenguatge sobre el no-ésser. En cas contrari no en parlaríem.

d) Heràclit: El moviment pertany al sensible. Plató el critica perquè és necessària l’existència d`essènciesimmutables per a poder conèixer la realitat.

e) Anaxàgores: Necessitat d’una intel•ligència ordenadora. Però Plató Introdueix el finalisme (Demiürg).



4. El problema del coneixement: Teoria de les idees

a) Què podem conèixer? i com? ( Epistemologia i Mètode )

Podem conèixer l'essència del que és (les idees o formes intel•ligibles) mitjançant el coneixement intel•lectual (Contraposat alconeixement sensible).

Dualitat Epistemològica: El coneixement intel•lectual és el coneixement que obtenim amb la raó (ulls de la ment). La raó és una part de l'ànima (dividida en tres parts: racional, irascible, apetitiva o concupiscible). El coneixement sensible és aquell coneixement que obtenim amb els sentits.

"- Primer és necessari, vaig dir, que ens posem d'acord i us recordo el queja s'ha dit tantes vegades.
- I què és? , va preguntar.
- Hi ha moltes coses belles, i moltes de bones, i igualment altres l'existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.
- Si, en efecte.
- Afirmem també l'existència d'allò bell en si, i igualment, per a totes les coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea que és única i que anomenem laseva essència.
- És veritat.
- I diem de les coses múltiples que són l'objecte dels sentits,i no de l'esperit, mentre que les idees són l'objecte de l'esperit,i no pas dels sentits.
- Perfectament."
República, 507 a-c.


Dualisme Opinió / Ciència. Distinció entre ignorància / recta opinió / saviesa.


"- La recta opinió, quan no pot ser raonada, no...