Plató

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 11 (2621 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 28 de septiembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
PLATÓ.- EL FEDÓ

.Data de composició. És un diàleg de maduresa, escrit, probablement, després del retorn de Plató del primer viatge a Sicília, pel temps en què va fundar l’Acadèmia, als voltants de l’any 387 a.C.

.Quadre comparatiu. Comparar Fedó-República-altres diàlegs

.Personatges: Sòcrates, Fedó, Equècrates, Símmies, Cebes, Critó

.Temes principals: La immortalitat del’ànima, el veritable coneixement , la vida del filòsof , dualisme cosmològic, dualisme antropològic.

.Estructura del Fedó:

1. Diàleg introductori, entre Fedó i Equècrates.
2. Per què el filòsof no ha de témer la mort. Destí de l’ésser humà.
3. Arguments a favor de la immortalitat de l’ànima. Dualisme cosmològic
a) Argument dels contraris
b) Argument a partir del coneixementcom a reminiscència
c) Argument basat en la simplicitat de l’ànima.
El veritable filòsof
4. Objeccions de Símmies i de Cebes
5. Resposta de Sòcrates a Símmies i a Cebes
6. El mite de l’Hades. Geografia del més enllà. Reflexió final
7. Relat de la mort de Sòcrates.

1. Diàleg introductori. Equècrates comença preguntant a Fedó sobre les circumstàncies de la mort deSòcrates: les seves paraules abans de morir, les reaccions, les persones presents en el moment de la mort.
La reacció davant la mort de Sòcrates: una barreja a la vegada de goig i de pena. Sòcrates semblava un home feliç, va morir d’una manera tranquil·la i noble. Respecte als presents, cal destacar: “Em penso que Plató estava malalt” (possibles interpretacions).

2. Per què elfilòsof no ha de témer la mort. Destí de l’ésser humà. a) El suïcidi. Es planteja la seva licitud. La resposta és negativa; no és lícit procurar-se la mort un mateix. Argumentació de Sòcrates: “Els déus tenen cura de nosaltres i que nosaltres, els humans, som una de les possessions dels déus”. b) Raons per no tenir por a la mort (destí de l’ésser humà). Després de la mort, l’home bo estrobarà amb uns déus que són absolutament bons; trobarà l’objecte del seu amor (enamorat del saber), i s’haurà desempallegat de la companyia del cos. c) Tasca del filòsof. D’acord amb el punt anterior, la tasca del filòsof és clara: preparar-se per a morir. Què és la mort? La separació de l’ànima i el cos. El filòsof ha de prescindir dels plaers i de tot allò relacionat amb el cos, tenir curade la seva ànima. d) Teoria del coneixement. En aquest context es manifesta el dualisme epistemològic de Plató: el coneixement racional de la veritat (que permet conèixer el just, bell, bo, l’essència de les coses), i d’altra banda, el coneixement relatiu als sentis, al cos. Dos nivells de realitat i de coneixement: l’intel.ligible i el sensible. e). Finalment, la purificació. L’ànimaés com una espurna divina, caiguda en la matèria, que espera alliberar-se mitjançant la purificació: “apartar l’ànima del cos tant com sigui possible i acostumar-la a recollir-se en ella mateixa “.

3. Arguments a favor de la immortalitat de l’ànima.

a) Argument dels contraris. L’autor parteix d’una tesi: totes les coses que tenen un contrari neixen només del seu contrari.Enumera una sèrie d’exemples: petit-gran, fort-dèbil, lent-ràpid, pitjor-millor, dissoldre’s-combinar-se, refredar-se-escalfar-se, despert-adormit. Finalment l’argument es focalitza en els conceptes vida-mort. Estar mort és el contrari de viure, una cosa neix de l’altra (del vivent neix el mort); per tant, del mort neix el vivent. Conclusió: al morir li correspondrà el procés contrari, tornara la vida. Així doncs -afirma- “els vivents neixen dels morts, igual que els morts neixen dels vivents”. L’argument s’emmarca en una concepció cíclica dels esdeveniments de la realitat natural.

b) Argument basat en la reminiscència. Segons l’autor, aprendre no és altra cosa que recordar. “Si és així, necessàriament nosaltres hem d’haver après en un temps anterior allò que...
tracking img