Platón : antropologia

[pic]

ANTROPOLOGIA O PSICOLOGIA. PLATÓ.

1. El conjunt cos-ànima s´anomena ésser vivent i rep també el sobrenom de mortal.

2. Tot el que és ànima s´encarrega de tot el que és inanimat ; recorre tot el cel assumint ara una forma ara una altra. Quan és perfecta i alada, circula per les altures i dirigeix tot l´ univers; però quan ha perdut les ales, és emmenada fins que s´agafa aalguna cosa sòlida, on s´ estableix, i pren un cos terrestre, que sembla moure´ s ell mateix (principi automotor) a causa de la força d´ aquesta.

3. L´ ànima simbolitzada en el carro alat viu i es mou en el món de les Idees; aquest és el seu lloc i casa seva. Si l´ auriga controla la parella de cavalls, li serà possible,gràcies al poder propi de les ales, d´ enlairar-se ben amunt i gaudir de lacontemplació de les Idees. Ara bé, si els cavalls se li revolten i no sap enlairar-los, ho tindrà tan difícil per a contemplar les Idees com inepte sigui en la conducció.

4. La manca de domini de la parella de cavalls fa perdre l´ equilibri (harmonia o justícia individual) i perdent també les ales, cau al món de les coses.

5. L´ ànima caiguda, sense ales i empresonada en un costerrestre, es troba estranya i fora del seu element. El seu anhel més gran és retornar al seu món original.

6. El retorn de l´ ànima al seu món natural requereix de fer renéixer les ales. Només aquestes ales li permetran d´ enlairar-se novament . Però què fa renéixer les ales? L´ eros platònic , és a dir, el desig d´ allò que no tenim, però que hem tingut. És l´ amor que hem tingut envers lesIdees en una vida anterior (reminiscència).

7. L´ home és, fonamentalment, la seva ànima. Ara bé, quan l´ auriga no manté l´ equilibri, l´ ànima acaba caient dins d´ un cos: l´ ànima està unida accidentalment i incòmodament al cos. Ànima i cos conviuen com el cavaller i el seu cavall, com el pilot i la nau que governa.Quan l´ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l´ un serveixi comun esclau i sigui manat, i que l´ altre mani i faci d´amo. (Fedó 80b), Aquesta és una visió dualista, en la qual l´ànima és altament valorada i el cos, infravalorat.

8. Ànima i cos són dues entitats totalment distingibles i desiguals. El cos és físic i mortal, sensible, imperfecte, matèria caduca, menyspreable. L´anima, en canvi, és immortal, és intel.ligible i perfecta; és allò quedefineix l´ home i que li permet realitzar el més elevat.És única i com les Idees, no es pot descompondre.

9. Ara bé, aquest dualisme fa possible el coneixement de les Idees. Les perfectes i immaterials Idees són abastables perquè l´ ànima forma part d´ aquest món intel.ligible del qual, només temporalment, ha estat expulsada .

Exercici

-Què direm ara de l´efectiva adquisició del coneixement?El cos serà un entrebanc o no ,si hom l´associa a aquesta recerca? Vull dir més o menys això: potser ofereixen alguna certesa als homes la vista i l´ oïda? O bé passa allò que els poetes no es cansen prou de repetir, que ni sentim ni veiem res amb precisió? Si, doncs, d´ entre els sentits corporals aquests no són precisos ni segurs, difícilment ho seran els altres, que els són, em penso, totsinferiors. O no t´ ho semblen?

-Força- féu ell.

-Quan, doncs – va dir Sòcrates-, capta l´ànima la veritat? Perquè sempre que la prova de percebre associada al cos, és evident que queda enganyada per ell.

-Tens raó.

-No és quan raona que arriba a adquirir, si mai arriba, un coneixement de les coses que són?

-Sí

_I no és cert que raona millor que mai quan res d´això no la torba, nil´ oïda, ni la vista, ni el dolor, ni cap plaer, sinó que es recull en ella mateixa tant com pot deixant estar el cos i, abstenint-se d´ associar-s´hi o de rebre´n el contacte, aspira cap a allò que és?

-És així.

-I no és també en aquesta ocasió, doncs, que l´ ànima del filòsof té el més gran menyspreu envers el seu cos , l´esquiva i procura quedar recollida en ella mateixa?

-Bé ho...