Platón

“- No hi ha coses que acceptem tant pel que són en si mateixes com pels efectes d’elles, com el tenir seny, el veure-s’hi, el gaudir de bona salut? Perquè, aquests béns, els saludem per una cosa iper l’altra.
- Sí.
- I mira, encara hi ha una tercera mena de béns, entre els quals compto la gimnàstica, el posar-se bo un malalt, la pràctica de la medicina, i altres activitats lucratives.D’aquestes, en podem dir que són penoses, però que ens rendeixen profit. No ens avindríem a tenir-les per si mateixes, però sí pel guany, i per totes les altres conseqüències d’elles.
- Sí, també hi haaquesta tercera mena de béns, –vaig acceptar–. Però, a què treu cap això?
- D’aquestes tres, en quina col·loques la justícia?
- Jo em penso que en la mena més bella, en què al qui ha de serbenaurat, li caldrà apreciar la cosa tant en si mateixa com pels efectes subsegüents.
- Doncs no és això el que pensa la gent.”
Plató, La República 357c-358a


Este fragmento pertenece al inicio dellibro II de la República de Platón, precedido por el diálogo entre Sócrates y Trasímaco en el cual ambos concluyen al finalizar este primer capítulo que la injusticia (vicio), nunca es más provechosaque la justicia (virtud del alma).
Según Platón, cuando hablamos de justicia no debemos hacer referencia al concepto utilidad. La justicia es un bien absoluto, considerado un bien en sí mismo. Tal ycomo discuten Sócrates y Trasímaco en dicho fragmento, existen diferentes tipos de bienes: los que aspiramos a poseer apreciándolos por ellos mismos y no por sus efectos, aquellos que apreciamos porsus efectos porque nos resulten provechosos y, finalmente, aquellos que apreciamos tanto por lo que son en su esencia como por sus efectos.
Platón distingue dos clases de bienes: los relativos, esdecir, los que podemos apreciar o no según los efectos que nos produzcan y los absolutos (la justicia en el caso que nos confiere), es decir, los que se practican irrevocablemente cuando se aprecian...