Platon

PLATÓ
No van a estudiar per ser bons governants (no teoria) sinó que van a estudiar una transformació interior basada en l’equivalència entre saber i ser.
PSICOLOGIA (COM SOM) | ÉTICA (COM VIVIM) | POLÍTICA (COM CONVIVIM) |
Ànima racional (cap)(saber pensar) | Prudència (virtut de decidir en el moment adequat) | Governants |
Ànima irascible (pit)(ser capaç) | Fortalesa (virtut de mantenirles decisions preses) | Guardians (els millors guardians arriben a governants) |
Ànima concupiscible (baix ventre)(tenir ganes de) | Moderació (moderar els desitjos de mantenir la fortalesa) | Comerciants artesans (poder econòmica) |
Quan tot funciona hi ha un equilibri psicològic (harmonia de l’ànima) | Quan tot funciona hi ha un equilibri de les virtuts (JUSTÍCIA) | Quan tot funciona be hiha una harmonia de la polis. Formada per bons governants, de natural amb lleis necessàries. |

Prudència: La racionalitat ens porta a pensar, decidir i això es el que fan els governants. Abans de Plató només distingíem entre el què és i el què no és. Plató és el primer en incloure un nou concepte: el que sembla que és (aparença). La raó (intel·ligència) fa descobrir el què és (REALITAT) ,mentre que els sentits ens porten al que sembla què és (APARENÇA). Només amb la intel·ligència (si sé la veritat) puc saber el que sembla.
Plató crea una escala de coneixement i saber. De menys a més coneixement la distribueix en dos grups que tenen més subdivisions. Els dos grups són: el MÓN SENSIBLE (opinió) dividit en Ombres i reflexos en l’aigua i objectes sensibles i el MÓN INTEL·LIGIBLE(ciència) dividit en objectes matemàtics i idees {comprendre la seva essència és la circularitat, la excel·lència.}
Per tal de comprendre millor el que es diu de la cal dir alguna cosa respecte dels sabers en els quals s’ha de formar prèviament a la dialèctica. Plató, per boca de Sòcrates, esmenta els següents saber que, per aquest ordre, ha de conèixer el filòsof:
* 1r. L'aritmètica. Permetreconèixer els éssers en la seva unitat i no deixar-se portar per la multiplicitat que ens donen els sentits.
* 2n. La geometria. Possibilita concebre els éssers eterns i immutables (com ara la línia, el cercle, etc.).
* 3r. L'estereometria. Una ciència no gaire desenvolupada a l'època de Plató que es referia a l'estudi dels cossos en si mateixos i a la consideració dels volums dels cossos.
*4r. L'astronomia. La ciència que ens pemet l'estudi del moviment dels cossos celestes
* 5è. L'harmonia. Una ciència provinent del pitagorisme que estudia les relacions d'harmonia entre els nombres i les tonalitats musicals.
Tots aquests sabers són una preparació per a la dialèctica, La dialèctica és el coneixement pròpiament filosòfic: el coneixement de les idees, de les coses en simateixes, de la veritat mateixa. Ací hi ha, en el cim, el coneixement del Bé (que Plató identifica amb la Bellesa). Un domini de la lògica i les seves regles és del tot imprescindible. Per això és igualment indispensable un coneixement de tots els sabers previs a la dialèctica.
El filòsof no només sap cadascun dels sabers matemàtics esmentats, i exigibles per tals de poder accedir a la dialèctica, sinóque en domina la seva relació: té un coneixement interrelacionat de tota la matemàtica. El domini el mètode dialèctic és imprescindible per poder conèixer la veritable realitat de tot.
En aquest punt de tanta importància, com és el mètode dialèctic de cara a assolir el coneixement veritable, trobem un lligam amb el que Sòcrates ha explicat en l’al·legoria de la caverna i en la del segment.Efectivament, segons Sòcrates, hi ha diversos graus en el coneixement i, pròpiament, també hi ha diversos coneixements. La dialèctica, doncs, ajuda a copsar veritablement el sentit del ser de cada cosa: l’essència. I, per tant, podrà arribar al veritable sentit del que és el Bé.
La dialèctica, doncs, ‘és la culminació de totes les altres matèries. El qui ha arribat a aquest grau tan alt del...