Poesía

Sofistes i Sòcrates
La Polis: escenari de la
nova filosofia

24/09/10

1

CONTEXT HISTÒRIC


Després de les guerres perses i les victòries de Marató i Salamina,
Atenes es converteix en el centre comercial i cultural de Grècia.



Sota el govern democràtic de Pèricles apareix la necessitat de l’art de
la paraula i l’oratòria coma instruments polítics a l’àgora i davant elsjurats.



Seran els sofistes els encarregats d’ensenyar als joves els recursos
persuasius de la paraula.

24/09/10

2

CARACTARÍSTIQUES GENERALS


DE LA PHISIS A LA POLIS



EDUCACIÓ- És una professió. Ensenyen als joves nobles a participar
en política



ESCEPTICISME: No podem conèixer la veritat absoluta perquè no hi
ha una veritat (única, absoluta)

RELATIVISME: Totes les veritats són relatives. L’home és la mesura
de totes les coses



PHISIS. NOMOS: Totes les cultures són igualment vàlides i les lleis
són fruit d’una convenció. La única cosa natural és el plaer i e la llei
del més fort.



RETÒRICA U ORATÒRIA: La raó (logos) serveix per a convèncer.

24/09/10

3

EDUCACIÓ
En sorgir la democràcia , els fills
dels aristòcratesnecessitaven d’
una nova formació per a intervenir
en política.
 La van trobar en els sofistes, uns
professors estrangers molt cultes
que cobraven
cares les seves
classes.
 Ensenyaven la virtut (areté), que
consistia per a ells en ser un bon
ciutadà que triomfés en política,
argumentant de forma brillant a
l’àgora




Els alumnes dels sofistes aprenien
les tècniques de lapersuasió
estudiant oratòria i retòrica.
Practicaven
la
epídeixis
(demostració d’eloqüència)
i
l’erística (art de la refutació)

24/09/10

4

ESCEPTICISME


Mostren, una desconfiança sobre la possibilitat de la raó humana
per assolir un coneixement vertader sobre el món
Gorgies de Leontinos 483-380 a C.
L’Orador més brillant d’entre els sofistes.
Va deixar de filosofar quan va veureque
res podia ser conegut amb seguretat

Res no existeix: El no-ésser no pot existir i no existir al mateix temps.
Si ho fos o és etern o engendrat. Si fos etern fóra infinit i no cabria
enlloc. Si fos engendrat hauria de provenir del no-ésser i no és possible
 Si existís , no es podria conèixer. O és el mateix que el pensar o és
diferent a ell. Primera possibilitat falsa, no tot el quees pensa existeix.
Si és diferent, implica que tot pot ser fals (tampoc és cert)
 Si pogués ser conegut, no podria ser comunicat. Entre l’ésser i el
pensar hi ha la paraula. La paraula és diferent de l’ésser i una paraula
pot significar diferents coses. Per tant sols serveix de persuasió per a
convèncer però no és cert. No hi ha veritat enlloc


24/09/10

5

RELATIVISME
Degut a allòque havien observat en els seus viatges , els sofistes eren
relativistes culturals. Opinaven que totes les cultures eren igualment
vàlides
 A la desconfiança en la raó humana respecte de la seva possibilitat
d’un coneixement absolut de la realitat, s’hi afegí, per tant, un
relativisme respecte a la naturalesa dels valors


Protàgores d’Abdera 480-410 aC:
“L’home és la mesura de totesles coses...”
Considera que hi ha tantes veritats com individus.
Moral: Implica dubtar de l’existència d’un bé i una
justícia fixos i universals
Legal: Cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums.
Les lleis són convencionals i modificables

24/09/10

6

NOMOS- PHISIS



Els sofistes plantegen la qüestió de si hi podia haver institucions
humanes que tinguessin validesaintemporal, o totes eren un producte
històric. En general, consideren que les lleis, almenys les actuals, són
fruit de convencions



A partir dels sofistes, doncs, la controvèrsia sobre el sentit i el valor de
les institucions polítiques i socials, i, en general, de les lleis i normes de
conducta, se centrà sobre si es fonamentaven en la naturalesa (eren
per phísis) o en la pura...